Resultats de la cerca
Es mostren 30604 resultats
puntona
Agronomia
Eina de pagès en què el ferro té l’ull molt a prop d’un extrem constituït per una simple cabota, per un rastell, per un tall, etc, i a l’altre extrem una punta que serveix per a obrir la terra quan és molt dura o molt seca.
sobrecongelació
Alimentació
Congelació molt ràpida, efectuada a una temperatura molt baixa (inferior a -40°C), aconseguida generalment mitjançant la utilització de líquids criogènics, que permet de conservar al màxim l’estructura física dels aliments.
Els productes sobrecongelats han d’ésser mantinguts idòniament a una temperatura entre -40°C i -25°C La sobrecongelació és anomenada també ultracongelació
matsutake
Micologia
Bolet micorrízic, de la família de les tricolomatàcies, carnós i molt aromàtic, que creix als boscos de pinedes del Japó i que és molt apreciat en la cuina d’aquest país.
tímal
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels timàlids, d’uns 35 cm de llargada, amb l’aleta dorsal molt llarga, la boca molt petita i escates mitjanes.
Desprenen un agradable olor de farigola que desapareix amb la cocció Habiten a les aigües dolces de l’Amèrica del Nord, Europa i l’Àsia i són pescats per la seva carn
flor de lluna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia enfiladissa més o menys aculeada, de la família de les convolvulàcies, de fulles cordiformes o alabardades, molt grosses, i de flors blanques molt oloroses, que s’obren al capvespre.
Nativa de l’Amèrica tropical, és plantada en els jardins de les regions càlides i temperades
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
Zarra
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès entre el riu Reconque i l’alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella.
El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…
arqueòpterix
Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les…
esquirol
Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt…
es Pas
Pas a les Pitiüses, entre s’Espalmador i Formentera, curt i molt poc profund.