Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
Els oceans
Aquests mapes representen les mars, com ho fa el mapa 73, fet ben rar a quasi tots els atles Primer, el relleu dels fons marins segon, la productivitat dels oceans i les captures de pesca tercer, els corrents marins més importants i, finalment, la localització dels principals recursos minerals i petroliers A diferència d’allò que passa als continents, on els organismes productors de matèria orgànica –les plantes autòtrofes– solen ser macroscòpics i sovint de mida gran arbres, als oceans els organismes fotosintètics o productors primaris són fonamentalment microscòpics més d’un 95% de la…
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
papallonat | papallonada

Escut papallonat
Heràldica
Dit d’un escut el camper del qual és completament ple d’uns segments inferiors de corones circulars que formen sanefes horitzontals com imitant les escates d’un peix o el dibuix de les ales de certes papallones.
Cadascuna d’aquestes sanefes és desplaçada respecte a les immediates superior o inferior en una meitat de segment de corona circular Hom el considera un folre
perca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels pèrcids, que pot assolir els 60 cm de longitud i que té dues aletes dorsals molt juntes, la primera amb radis durs i la segona amb radis tous.
És de color daurat amb bandes transversals fosques Habita a les aigües dolces És molt voraç i es nodreix de peixos petits L’espècie Perca fluviatilis es troba en una gran part d’Europa i d’Àsia
llenguado

Llenguado
Hans Hillewaert (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels solèids, que pot atènyer fins a 45 cm de longitud, té el cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret del cos.
Les aletes parelles i la caudal són reduïdes, i a la vora externa de l’aleta pectoral té una taca negra Habita als fons arenosos, a una profunditat de 10-70 m És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada
tord roquer

Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans
Els serrànids: serrans, neros i afins
La família dels serrànids és constituïda per individus de cos robust i relativament comprimit, recobert d’escates petites o mitjanes del tipus ctenoide, bé que ocasionalment se’n poden presentar del tipus cicloide la línia lateral finalitza a la base de l’aleta caudal i és simple, ben marcada En aquestes espècies, el cap és ben desenvolupat, amb una boca també gran i lleugerament protràctil, de mandíbula inferior bastant prominent i maxillar ample les dents d’ambdues mandíbules es disposen en bandes, però també poden formar plaques que s’installen al vòmer i els palatins, i, en aquest cas,…
puput

Puputs
Marrabbio2 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, que té els ulls molt separats i a la banda esquerra, l’espai intraocular excavat i la base de l’aleta ventral dreta més curta que l’esquerra.
Les escates són petites, adherents, ctenoides les del cantó zenital i cicloides les del cantó cec Habita en aigües poc profundes i és comuna a la Mediterrània
donzell
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de fins 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.
Habita en fons sorrencs, pròxims a les roques, a més de 50 m de fondària
el Tarragonès

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres que componen el Camp de Tarragona; cap de comarca, Tarragona.
Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els…