Resultats de la cerca

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble d’A Ribera, aquest el presentà en un concert de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1903 Amplià estudis a Alemanya i assolí èxits a Berlín amb Les contes d’Hoffmann , d’Offenbach, i sobretot a la Volksoper de Viena El seu repertori era d’òpera francesa i alemanya Especialitzat en R Wagner, el 1911 cantà el primer acte de La valquíria a l’Associació Wagneriana També abordà l’obra d’altres compositors i, per exemple, en la temporada 1911-12 del Gran Teatre del Liceu cantà El barber de Sevilla G Rossini, al…

Fill d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis d’enginyeria industrial i aprengué tècnica cinematogràfica a París i a Berlín, on residí un temps Tornà a Barcelona el 1933 i, més tard, treballà com a enginyer de so per als Estudios CEA de Madrid El 1935 dirigí Don Quintín el Amargao —on collaborà Luis Buñuel—, per a la casa productora Filmófono i poc abans de la guerra civil fou director de El bailarín y el trabajador , els seus dos millors films Des del 1939 treballà a CIFESA, dins el gust característic d’aquesta productora i sense gaire encert Fou director, a Amèrica, del film La chismosa , amb…

Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no…

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…

Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya…

Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els…

Infant de Portugal, fill del rei SançI d’aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona Esdevingué comte consort d’Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix 1229, i en morir aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d’Eivissa i Formentera aquestes amb el comte Nunó I de Rosselló si les conquerien abans de dos anys…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa…