Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol dela part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex…
Poble i església de Sant Esteve de Caulès Vell (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet abandonats,…
Puerto Rico

Vista del castell de San Felipe del Morro, des de la badia de San Juan (Puerto Rico)
Territori no independent
Estat de les Antilles, associat als EUA, situat uns 80 km a l’E de la Hispaniola i constituït per l’illa homònima i les illes Vieques, Culebra, Mona i d’altres de més petites; la capital és San Juan.
La geografia L’illa de Puerto Rico 8897 km 2 té una forma allargada i una extensió màxima de 179 km d’E a W i 58 km de N a S El 71% de la superfície de l’illa és de terres altes, marca el relleu una serralada central que la travessa d’W a E i culmina al Cerro Punta 1333 m A la zona muntanyosa, petites conques deprimides Caguaz, Cayey i Coamo ofereixen bones terres agrícoles Els rius són nombrosos però estacionals Clima tropical, càlid i humit, especialment al N i l’E, que rep la influència dels alisis La població té la ciutadania nord-americana, però sense dret a vot en les eleccions és…
Macedònia del Nord

Estat
Estat situat al centre dels Balcans, fronterer amb Sèrbia al N, Bulgària a l’E, Grècia al S i Albània a l’W; la capital és Skopje.
La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…
Tagamanent
Antiga parròquia i santuari de Tagamanent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants occidentals del Montseny, estès des del pla de la Calma fins a l’esquerra del Congost (límit occidental del terme), al qual aflueix la riera de l’Avencó (formada per les de Picamena i de la Llobina).
Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó…
Bhutan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.
La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…
Sant Sadurní de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Situació Interior de l’església a l’indret de la capçalera E Pablo L’església de Fustanyà, del municipi de Queralbs, es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, assequible per una costeruda pista, que surt a mà esquerra del punt quilomètric 4,400 de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i per la pista que surt al darrer revolt de la carretera de Ribes a Queralbs, abans d’iniciar l’ascensió vers aquest poble El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, amb diversos annexos, i l’església que té a poca distància, sota seu…
Mont-ral

L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la…
la Torre de Claramunt
Vista parcial del poble de la Torre de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall baixa de la riera de Carme, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Gost.
Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…