Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
reïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de grans dimensions que tenen les potes amb tres dits cap endavant, no presenten glàndula uropigial ni plomes a la cua, i tenen les ales ben desenvolupades però no funcionals, puix que l’estern no té quilla.
Comprèn dues espècies, el nyandú Rhea americana i el nyandú de la Patagònia Rhea pennata , pròpies d’Amèrica del Sud
quimera
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Monstre de la mitologia grega, fill de l’hidra i del lleó de Nemea i germana de l’esfinx, que, segons Homer, tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra, i fou occit per Bel·lerofontes.
Hom sol representar-lo lluitant amb l’heroi o tot sol, vomitant flames, ja sia amb tres caps ceràmica de Rodes, o només amb cap de lleó ceràmica coríntia o de cabra ceràmica àtica i itàlica És famosa la Quimera d’Arezzo , bronze grec del segle V aC, actualment al Museo Archeologico de Florència Ja de temps antic hom la considerava com l’encarnació de forces físiques destructives, volcans, tempestes, etc
capibara

Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables
agutí

Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Rosegador sud-americà de la família dels dasipròctids i gènere Dasyprocta, d’uns 60 cm de llargada, sense cua i amb les extremitats molt llargues, de colors daurats o vermells, que es mou fent saltets i viu al llindar dels boscs.
mastegatatxes
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids, de 13 cm, que presenta dimorfisme sexual a la primavera, amb els mascles negres i el front, les parts inferiors, la cua i una franja a les ales blancs.
Les parts negres són tot l’any d’un color terrós en les femelles, i en els mascles només a l’hivern Habita al centre i al NE de la península Ibèrica i a Europa és comú als Països Catalans
Santa Maria d’Alcover o Església Vella o de la Sang
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, després de la consolidació dels murs ECSA - E Pablo L’església de la Sang és situada al bell mig del nucli antic d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella i prop del portal de llevant de la vila que comunica amb l’antic traçat de la carretera de Reus a Montblanc Està totalment exempta de les edificacions que l’envoltaven, enderrocades al llarg del temps per a potenciar la visió de l’església L’espai deixat per aquests antics edificis i per l’enderroc de part de l’església a la guerra civil de 1936-39, conforma la plaça abans assenyalada, amb espais…
Llibre II dels Paralipòmens
Foli 1v, amb una curiosa representació del Davallament i amb un peix-sirena a la base Es tracta d’una composició que formava part de l’exemplar original o hi fou afegida posteriorment Hi ha diverses hipòtesis G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 6 és un manuscrit en pergamí, format per 51 folis de 32 x 24 cm en la redacció del qual, en lletra carolina, intervingué més d’una persona fou escrit l’any 1066 per ordre del canonge Ermemir, segons hom llegeix a la inscripció del foli 50v Et liber istud fuit scriptus in anno VI Philippi regis, sub ordinatione Ermemiri sacerdotis Valete qui…
Desenvolupament de l’embaràs normal
Fisiologia humana
La fecundació , o concepció , és el punt inicial de l’embaràs i correspon a la fusió d’una cèllula germinal femenina, o òvul , amb una cèllula germinal masculina, o espermatozoide d’aquesta unió resulta la denominada cèllula ou , o zigot , que constitueix el punt de partida de la formació del nou ésser L’òvul i l’espermatozoide que s’uneixen en aquest procés provenen de les glàndules germinals dels progenitors, és a dir, de l’ovari femení i del testicle masculí, respectivament, l’estructura i la funció dels quals són descrits amb detall en el volum 6, en el capítol corresponent a l’aparell…
Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Molina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…
, ,
Els platihelmints
Morfologia general interna dels platihelmints A turbellaris Procerodes littoralis , al dibuix, B trematodes digenis, C monogenis, D cestodes Echinoccocus granulosus al dibuix Hom hi ha indicat 1 gangli cerebral, 2 cordó nerviós, 3 faringe, 4 esòfag, 5 intesti, 6 cec intestinal, 7 ovari, 8 glàndules vitellines, 9 oviducte, 10 canal vitellovaginal, 11 vagina, 12 canal de Laurer, 13 úter, 14 metraterma, 15 ootip, 16 receptacle seminal, 17 testicle, 18 conducte eferent, 19 conducte deferent, 20 vesícula seminal, 21 penis, 22 atri genital, 23 bossa copuladora, 24 bossa del cirrus, 25 porus…