Resultats de la cerca
Es mostren 37314 resultats
Sant Esteve del Pont
Caseria
Caseria i església romànica, enrunada, del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), fins el 1971 del de Castellciutat.
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
Corbera de la Ribera
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa estès des de la serra de Corbera (el Cavall Bernat, 584 m alt.) fins a la plana al·luvial quaternària de la dreta del Xúquer, regada per la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles (Corbera, Fortaleny, Polinyà i Riola), que aprofita l’aigua del Xúquer.
Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…
Escandinàvia
Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Irtix Negre
Riu
Nom que reb, a la seva capçalera, el riu Irtyš, fins que les seves aigües arriben al llac Zaisan, al Kazakhstan.
Stanovoje
Conjunt de serralades de la Sibèria oriental, des del curs mitjà del riu Ol’okma fins al naixement de l’Učur.
Amb una llargada d’uns 700 km i una amplada d’uns 100 a 180 km, té una altitud que oscilla entre 1 500 i 2 000 m altitud màxima, 2 412 m Fa de divisòria de les conques dels rius de l’oceà Àrtic i del Pacífic És format per esquists cristallins i gneis, fendits per intrusions de granit Hi ha jaciments d’or, ferro, carbó i mica Hi neixen els afluents del Lena i de l’Amur
dorsal de Pasqua
Dorsal del Pacífic oriental, que va de N a S des de la costa d’Amèrica central fins a l’Antàrtida.
La profunditat oscilla entre 2 000 i 3 000 m, però prop de l’illa de Galápagos ateny els 4 179 m
la Colònia Estevenell
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Camprodon (Ripollès), cap efectiu de l’antic municipi de Freixenet de Camprodon fins el 1965.
Pertany a la parròquia de Cavallera 1870
Sellui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Montcortès de Pallars; a la vall d’Ancs.
La seva església parroquial que tenia annexa l’església de Balestui depèn de la d’Ancs Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
República Democràtica Popular del Iemen
Geografia històrica
Nom oficial de l’antic estat meridional del Iemen fins l’any 1990, que es fusionà amb el Iemen del Nord.