Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
Silbermann
Música
Família alemanya d’orgueners i constructors d’instruments de teclat.
Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el 1710 es…
Christer Laurén
Lingüística i sociolingüística
Lingüista finlandès.
Es graduà en llengües a la Universitat Acadèmia d’Åbo el 1961, on també es doctorà en filosofia el 1972 Professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa, de la Facultat d’Humanitats de la qual fou degà, en diversos períodes a partir del 1971, i vicerector 1990-94 Centrà els seus estudis en l’aprenentatge de segones llengües, en particular els sistemes basats en la immersió lingüística , que el portà a conèixer a fons el programa aplicat a Catalunya i a collaborar amb l’administració catalana Fou impulsor de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió 1991…
Boom, boom
Cinematografia
Pel·lícula del 1989-90; ficció de 92 min., dirigida per Rosa Vergés i Coma.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arsenal Films Rosa Romero, Barcelona, Lamy Films Benoît Lamy, Bèlgica ARGUMENT I GUIÓ RVergés, Jordi Beltran FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor, panoràmica MUNTATGE Susana Rossberg, Marisa Aguinaga MÚSICA Cançons JPrieto, Gypsy Kings, GCuriel, Joan Vinyals, JESarabia, Hermanos Baliardo, Hermanos Reyes i MBarea SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Viktor Lazlo Sofia, Sergi Mateu Tristan, Fernando Guillén Cuervo Àngel, Àngels Gonyalons, Pepe Rubianes, Pepa López, Àngel Jové, Bernadette Lafont, Gemma Cuervo, Conrado San Martín, Félix Rotaeta ESTRENA Barcelona en…
memòria testamentària
Dret català
En el dret successori català, instrucció escrita que el testador dóna als hereus o els marmessors fora del testament i que es refereix a certes disposicions d’un caràcter particular.
Segons l’actual compilació del dret civil català, per a la seva validesa s’exigeix que cada full aparegui signat pel testador i, quant al contingut, que es limiti a disposicions referents a diner que no excedeixi de la vintena part del cabal relicte, a joies, robes i parament de casa
paràgraf
Secció o subdivisió d’un discurs, d’un capítol, etc, generalment numerada, que forma una unitat pel fet de tractar d’un punt particular, etc; el seu símbol és § o ∥.
competència
Gramàtica
En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar
frases d’acord amb les regles sintàctiques.
Es tracta d’una coneixença intuïtiva i inconscient, i la tasca primera del gramàtic consisteix a descobrir-la i explicitar-la Introduït per Chomsky, el terme competència angl competence s’oposa al d'actuació angl performance , o ús de la llengua en una situació concreta Només a través de l’actuació és possible de conèixer la competència La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand de Saussure de llengua/parla, oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica d’aquell en darrer terme procedeix de les idees de Wilhelm von Humboldt…
radioquímica
Química
Part de la química que comprèn l’estudi de les propietats químiques dels materials radioactius (radioactivitat) i, en particular, l’ús de materials radioactius en problemes químics (marcatge, tritiació, traçador).
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re, la, mi, si,…
Sant Cristòfol de Ca n’Anglada (Terrassa)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana ponentina d’aquesta esglesiola, coronada per un airós campanar d’espadanya d’un sol ull D Ferran L’ermita de Sant Cristòfol és situada al costat de la masia de Ca n’Anglada anomenada Mas Sant Cristòfol fins al segle XVI, dins del barri al qual dona nom, a l’oest del casc urbà de la ciutat de Terrassa La façana oest de la capella mira al carrer Mossèn Àngel Rodamilans, però s’accedeix al recinte pel núm 49 del carrer de la Mare de Déu del Mar DFG Mapa 392M781 Situació 31TDG192018 Història Sabem ben poca cosa de la història d’aquesta església Només tenim notícies…
antropologia econòmica
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les funcions i de les relacions econòmiques en les societats anomenades primitives.
El terme fou adoptat a la dècada dels quaranta a partir de la utilització que en feu M Herskovits La denominació en deixà de banda d’altres com economia tribal, economia primitiva o cultura material perquè reflectia un major interès en els temes teòrics B Malinowski fou el primer que mostrà un cert interès pel tema en The Argonauts of the Western Pacífic 1921 Una de les primeres preocupacions dels antropòlegs fou la d’establir la distinció entre, per una banda, l’economia i, per l’altra, la tecnologia i la influència ambiental per tal de centrar-se en les relacions entre persones, enlloc de…