Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
Maceda
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, situat al SE de la capital provincial i al N de la serra de San Mamede.
És un terme amb boscos i pasturatges El sector primari té una paper important en al seva economia També hi ha indústries alimentàries i diverses manufactures fusta, ceràmica i terrisseria
Guadamur
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat 12 Km al SO de la capital provincial i al S del Tajo.
Hi ha agricultura cereals, vinyes, oliveres i ramaderia bestiar de llana Indústries derivades productes alimentaris, gènere de punt Dins del terme, hi destaca el castell construït al s XV
Gradefes
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, delimitat per ponent pel riu Esla i a l’est de la capital provincial.
El poblament és disseminat La seva economia es agrícola vinyes i ramadera Hi abunden els ruscs Hi destaca un monestir cistercenc, fundat al s XII
Caravaggio
Localitat
Localitat de la província de Bèrgam, a la Llombardia, Itàlia, situada al S de la capital provincial, entre els rius Adda i Serio.
procònsol
Història
A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior.
En realitat, aquest càrrec corresponia al desig del senat de permetre que el cònsol cessant continués al poder durant un altre any prorogatio imperii Pompeu, el 67 aC, obtingué un imperium proconsulare sense límit de temps i, amb això, fixà un precedent que fou seguit repetidament Més endavant, el títol de procònsol també passà a designar altres missions administratives
Martín Córdoba y Mendoza
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència (1574-78) i de Còrdova (1578-81), i provincial de l’orde de predicadors a Andalusia.
Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…
Segimon Pey-Ordeix
Literatura catalana
Escriptor.
Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a Sòria el…
Santa Maria de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial de Sant Julià…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…