Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000
cristobalita
Mineralogia i petrografia
Mineral polimorf del grup de la sílice.
La seva composició química és SiO 2 , i el seu camp d’estabilitat és entre 1 470°C i 1 713°C Aquesta última és la temperatura de fusió de la sílice, a partir de la qual la fase estable és la sílice líquida Cristallitza en el sistema regular, i sovint es presenta en forma de petits cristalls octaèdrics o també en forma d’agregats arrodonits De color blanc, té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,32 Hom la troba sovint en les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
Raymond Davis Jr.
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en química i física a la Universitat de Yale 1942 El 1948 entrà al Brookhaven National Laboratory, on treballà fins a la seva jubilació Al final de la dècada del 1950 emprengué un projecte per a detectar els neutrins solars Aconseguí capturar un total de 2000 neutrins procedents del Sol, i demostrà així que l’energia solar prové de la seva fusió Els resultats de Davis foren confirmats anys després pel grup de Koshiba Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 2002, compartit amb M Koshiba i R Giacconi
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
tricloroetilè
Química
Hidrocarbur insaturat clorat.
És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica
torita
Mineralogia i petrografia
Silicat de tori, ThSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició
tiocianat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid tiociànic.
Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre En general, els tiocianats metàllics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure I, fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa Pel que fa als tiocianats orgànics R-SCN, hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats R-NCS
atac
Química
Acció destructiva d’una substància sobre un material; a vegades, sense haver-hi una destrucció pròpiament dita, hi ha una inutilització del material per a alguna aplicació, pel fet que varien les seves característiques, en especial tecnològiques.
Aquesta acció destructiva és feta gradualment i, en alguns casos, molt lentament Els tipus d’atac depenen de la natura del material, i poden ésser classificats en atac de gasos i líquids a metalls , anomenat corrosió, de natura química o electroquímica atac a materials inorgànics no metàllics , fonamentalment químic, conegut com disgregació quan el material és constituït per diferents fases i atac a materials orgànics , en què, ultra ésser químic, té molta importància l’aspecte fisicoquímic dels fenòmens que també hi intervenen, com la dissolució, l’inflament per solvatació i l'envelliment
calorimetria
Física
Branca de la física experimental que tracta de la mesura de l’energia en forma de calor que es transfereix en canvis físics o químics.
La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació