Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Palau Reial (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
En ser Vilafranca de domini reial, no és estranya l’existència d’un edifici d’allotjament dels monarques de la corona catalano-aragonesa, el qual possiblement es construí al final del segle XII El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau el seu palau reial amb l’obligació de donar allotjament al monarca i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran el 1289, segons explica el cronista Ramon Muntaner El 1303 el rei Jaume II va encarregar al sots-veguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau i que amb el…
Torre de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Basament arrasat d’aquesta torre de guaita situada a poca distància del castell de Montdony ECSA - J Bolòs La torre de guaita és situada al sud-est del castell de Montdony, damunt d’un turó una mica més elevat, a poc més de 100 m de la fortificació principal Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 26″ N - Long 2 o 41′ 22″ E Des del castell de Montdony cal seguir un corriol que s’enfila cap al sud fins a arribar al cim del turó Torre És una torre de planta circular Tenia un diàmetre interior de 2, 55 m i el gruix de les parets és només de 65 cm Fou construïda damunt de la roca Només se’n…
Necròpoli del Sas de Sant Bartomeu (el Torricó)
Art romànic
Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa 50 cm d’…
El que cal saber de les intoxicacions
No és veritat que els bolets que creixen als arbres o que tenen cucs siguin comestibles, i tampoc que els que són picants, o fan ennegrir els alls, la molla de pa, el julivert o la plata siguin verinosos Mai no s’ha de collir ni menjar cap bolet que no es conegui amb tota seguretat, encara que hom pensi que el reconeix per la descripció feta en un llibre o per la comparació amb fotografies Els trastorns que poden produir els bolets verinosos són diversos, i no sempre es presenten nàusees, vòmits o dolor abdominal, tot i que són símptomes molt freqüents Generalment, els trastorns produïts pels…
llana regenerada
Indústria tèxtil
Llana obtinguda per trituració i desfibrament de retalls de teixits nous de llana procedents de la confecció, de peces usades o de restes de filatura o tissatge.
L’operació té lloc en màquines anomenades trituradores o llops , després d’una classificació, un rentatge i un ensimatge, i hom la fila pel procediment de carda Hom l’empra en teixits basts, de baix preu, o barrejada amb llana de velló
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
pla d’Almatà
Jaciment arqueològic
Jaciment d’època islàmica situat al N de la ciutat de Balaguer.
Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic
jaciment d’Alcover
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al municipi d’Alcover (Alt Camp).
Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus
necròpolis de Verguina
Necròpolis
Necròpolis de túmuls situada a Macedònia (Grècia), a la localitat del mateix nom.
L’any 1977 M Andronicos hi descobrí i hi excavà un important monument funerari, del tercer quart del segle IV aC, que hom considerà la tomba del rei Filip II de Macedònia i de la seva darrera esposa, Cleòpatra A l’interior d’un edifici rectangular format per una cambra quadrada i una avantcambra rectangular hom trobà dos sarcòfags de marbre que contenien sengles cofres d’or amb les restes d’un home i d’una dona, i un aixovar amb valuosos objectes
Trujillo
Vista de la ciutat de Trujillo, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi d’Extremadura, a la província de Càceres, a 48 km i a l’E de la capital.
Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc