Resultats de la cerca

Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta

Documentat històricament a la Historia Brittonum , de Nennius, vers l’any 800, és autor del poema Gododdin , el qual hauria estat transmès per tradició oral abans d’aparèixer en manuscrits, uns tres segles més tard El nom del poema respon a una tribu celtobritònica L’autor hi exalta els valors dels tres-cents joves guerrers morts, a la fi del segle VI, davant els invasors saxons de Catraeh Catterick El poema conté la primera referència literària a l’ Artús històric Característica d’aquest poema —i, en general, de la poesia gallesa antiga— és el seu lirisme lacònic, sorprenent en…

Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII

La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum , que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G de Machaut, J Dunstable i G Dufay

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb…

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual…

Dedicats a la ramaderia nòmada camells i cabres i secularment al pillatge de caravanes que travessaven el desert, formen un total de vuit confederacions tribals, les més notables de les quals són les d’Ahaggar i les d’Ajjer al Sàhara, les d’Adrar des Iforas al Sudan i les d’Aïr al Níger Es divideixen en tribus nobles imajaren i vassalles imraden , i tenen esclaus iklan, bella o harratin ramaders o agricultors Són governats per un cap suprem amēno-kal , determinat generalment per successió hereditària i sovint segons línia matrilineal El seu aïllament els permeté de…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…