Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Neuquén
Divisió administrativa
Província de l’W de l’Argentina, fronterera amb Xile, situada al massís paleozoic de la Patagònia.
La capital és Neuquén 90 089 h 1980 Els Andes, que la voregen per l’W, no assoleixen altituds elevades en aquest sector, bé que el glacialisme és important i hi ha bastants llacs d’aquest origen el de Nahuel-Huapí fou declarat parc nacional El clima és temperat fred i bastant sec Els rius principals són el Neuquén i el Limay, que pertanyen a la conca del Negro L’economia es basa fonamentalment en la ramaderia de llana La majoria de les terres útils són ocupades per prats Els conreus principals són de cereals i arbres fruiters, especialment pereres És important l’explotació forestal per a la…
Milmanda
Castell
Antic castell i granja de Poblet del terme de Vimbodí (Conca de Barberà), situat uns 2 km a l’W del monestir.
Esmentat com a castell el 1148, Poblet l’adquirí per a granja el 1163 principalment agrícola i ramadera, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions 1316-48 i 1564-83 Durant l’abadiat de Ponç de Copons 1316-48 es construí la magnífica torre de l’entrada i defensa que li dóna una especial faiçó Al començament del segle XV les seves terres foren establertes a emfiteutes L’abat Guimerà, a la fi del segle XVI, feu millores en aquesta granja Al començament del segle XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs Després de la…
Calce
Calce
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule,…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Aielo de Rugat
Aielo de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…
Guadasséquies
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, situat a l’esquerra del riu d’Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets.
El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa 212 m alt, és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants El poble 388 h agl 2006, vorassequians 155 m alt és al límit amb el terme de SantPere d’Albaida L’església…
Santa Magdalena de Bell-lloc

Vista de l’església nova de Santa Magdalena de Bell-lloc
© CIC-Moià
Església
Església del municipi de Sallent (Bages).
Vora el mas Martorell, en un relleix de la serra capçalera del Pla de Bages i dominant les terres planes per on circula la séquia que duu l’aigua del Llobregat a Manresa, les ruïnes de l’esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc conserven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentat al segle XIV És també una fita curiosa de la història de la séquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se, un dia de l’any 1345, representants de Vic i de Manresa tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan…
Josep Ernest Peris i Celda
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe publicada el 1912, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes són Terres maleïdes estrenada el 1911 i publicada el 1919 —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar 1918, Voleu llum, o València a fosques 1918, Cels de novençà 1919, Mosquit de tenda 1923, Una ajuda 1925, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927 o…
,
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a…
Odoacre
Història
Príncep bàrbar, d’origen obscur, potser rugi o escita, fill d’Edicó, que sembla haver estat conseller d’Àtila.
Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i…