Resultats de la cerca

Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la…

Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La seva obra més…

Professor de geologia i mineralogia a l’escola de mines de Saint-Étienne 1885-94 i de l’École de Mines de París des del 1894, dirigí el Service de la Carte Géologique de França Fou un dels principals sostenidors de la teoria del mantell de corriment De les seves obres cal destacar Les nappes des Alpes orientales et la synthèse des Alpes 1903 i, com a poeta, À la gloire de la Terre 1922 i La joie de connaître 1926 El seu nebot, Henri Termier Lió 1897, geòleg també, fou cap del Service Géologique del Marroc 1940-45 i professor a Alger 1945 i a la Sorbona 1955 Les seves obres més importants són…

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De…

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el color en les…

Les seves novelles se situen generalment en ambients degradats del sud dels EUA, dels quals fa un retrat desapassionat i cru Presenta personatges torturats per les febleses i les exigències religioses, sense caure, però, en una literatura moralitzadora Adrienne Mesurat 1927, Léviathan 1929, Moïra 1950, L’autre 1971, Le mauvais lieu 1978, etc Ha escrit també obres de teatre Sud 1953, L’ennemi 1954, L’ombre 1956, Demain n'existe pas, l’automate 1985, Les pays lointains 1987 i Dixie 1995 El seu Journal, iniciat el 1919 i del qual fins a la mort hom en publicà disset volums, incideix…

La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX…

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats…

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula…