Resultats de la cerca
Es mostren 11304 resultats
El cinema a l'època modernista
Al llarg dels seus cent anys d’història, el cinema ha coincidit diverses vegades amb els corrents artístics que li han estat contemporanis, convertint-se en un camp més d’expressió artística L’exemple més significatiu és l’Expressionisme, quan als anys vint alguns cineastes alemanys van fer seu el gust pertobador que imperava en les pintures de l’època i van fer del cinema un mitjà d’expressió de l’angoixa humana Una mica més tard i molt més a prop nostre, la mateixa collaboració entre art i cinema donava els seus fruits de la mà de gent com Dalí i Buñuel De fet el cinema és en si mateix la…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…
Sant Andreu de Llavaneres
La casa de la vila de Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, als vessants sudoccidentals del massís del Corredor (el Montalt, 594 m alt, a l’extrem NE, és termenal amb Sant Vicenç de Montalt, Dosrius i Arenys de Munt).
Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat, gràcies al…
Olost

Olost (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…
Begues

Ajuntament de Begues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, en una plataforma calcària entre els contraforts nord-occidentals del massís de Garraf: serra de la Guàrdia al sud-est, serra de les Conques i turó de Montau al nord-oest.
Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…
Alpicat

Llorenç Capdevila durant el dia de Sant Jordi (2006)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…
memòria històrica
Història
Dret
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…
Franja de Ponent
Nom que modernament designa una llenca de territori catalanoparlant situada en la comunitat autònoma de l’Aragó.
Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…