Resultats de la cerca
Es mostren 97420 resultats
Sant Cristòl de Montrog o de Taisson (Montgalhard)
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Cristòl són situades a l’E, a 1,5 km en h’nia recta de Montgalhard, en un pendent a la riba esquerra del riu de Torgan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42°54′44″ N - Long 2° 38′37″ E Es pot accedir a aquesta església, totalment abandonada, des de la carretera D-123, a l’altura de Montgalhard, on es poden veure les seves ruïnes a l’altra banda del riu de Torgan Història Una de les primeres mencions documentals del topònim Taisson consta en la butlla que el papa Gelasi II expedí l’any 1119 en favor del monestir de Santa Maria de la Grassa segons aquest…
Sant Bartomeu de Margalef (Torregrossa)
Art romànic
Situació Façana de l’església, únic element conservat d’aquest temple del final del període romànic ECSA-JA Adell Les restes de l’església de Sant Bartomeu de Margalef, que també és coneguda sota l’advocació de sant Pere, són a ponent de l’antic vilatge de Margalef Prop seu hi ha la capella moderna de Sant Bartomeu, construïda al segle XVIII Mapa 32-15 388 Situació 31TCG1361047 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història La primera referència escrita sobre l’església data dels anys 1279 i 1280, en què el capellà de Margalef…
Els pomacèntrids: castanyoleta
Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives Les…
Els osteïctis teleostis: peixos típics
Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels dos ossos uro-…
Sant Ponç de Candell (Queixàs)
Art romànic
Situació Església del despoblat de Candell, que conserva d’època romànica únicament el seu extrem de ponent ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’antic veïnat de Candell, avui deshabitat i totalment rònec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 36’ 2,4” N - Long 2° 37’ 44,4” E S’arriba a l’indret per una carretera de muntanya, d’uns 3 km de recorregut en direcció sud-oest, que arrenca del km 41,6 de la carretera de Millars a Ceret, per Queixàs Seguint aquesta pista, després de dos trencalls degudament senyalitzats, s’arriba a l’església CPO Història El lloc de Candell és esmentat des del…
Santa Coloma de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m…
L’alqueria valenciana
L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…
Centre de Supercomputació de Barcelona

Aspecte de les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una arquitectura energèticament…
Carme Valero i Omedes

Carme Valero i Omedes (a l’esquerra)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Establerta a Catalunya poc després d’haver nascut, s’inicià el 1969 guiada per Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell, i aviat destacà en les curses de camp a través Fou campiona d’Espanya juvenil de cros 1970, 1971, i el 1972 participà en el Cros de les Nacions que l’any següent es convertí en el Mundial de l’especialitat El 1975 assolí la medalla de bronze en aquesta competició, que guanyà els dos anys següents 1976, 1977, i es convertí en la primera atleta de l’Estat espanyol a proclamar-se campiona del món Fou vuit cops campiona d’Espanya de cros 1973-78, 1981, 1986 i set cops…
,
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el rostro de…