Resultats de la cerca
Es mostren 22403 resultats
Ferran I de les Dues Sicílies
Història
Rei de Nàpols (Ferran IV) (1759-99, 1799-1806 i 1815-16), de Sicília (Ferran III) (1759-1816) i de les Dues Sicílies (1816-25).
Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní…
Pau Ferran
Decoració ceràmica de la Casa de la Convalescència de Barcelona representant les armes de Pau Ferran
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de…
Eudòxia Làscaris
Història
Comtessa de Ventimiglia.
Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris És coneguda també, per la historiografia catalana, amb el nom d' Irene la documentació de l’època l’anomenava simplement Làscara, Làsquera o Àscara Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb qui la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill Làscara es casà amb el comte de Pallars Arnau Roger I, Violant amb Pere d’Ayerbe, net de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda Eudòxia trobà la protecció…
Capellà de Bolquera
Literatura catalana
Poeta.
Sacerdot i capellà de Bolquera Alta Cerdanya, fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur , cançó adjectivada on, a partir de rimes derivatives, encadena una sèrie de lamentacions sobre l’ordre material i espiritual de l’home Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual se li atribueix també altres poemes En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires…
,
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
Història
Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d’ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils.
Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el…
Armadans
Família aristocràtica mallorquina famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, el darrer terç del s. XV.
A causa d’una simple ofensa, Perot Espanyol, amb una cinquantena d’homes, assaltà la casa de Jaume Armadans i matà aquest i la seva muller L’any següent, durant una funció religiosa, a causa d’una lleugera empenta s’originà una lluita entre les dues famílies en la qual intervingueren tres-centes persones armades i que ocasionà gran nombre de morts Les rivalitats perduraren fins al s XVIII sota el nom de Canamunt i Canavalls Canamunt Aquests dos cognoms, que, segons sembla, s’extingiren als s XVI i XVII, han perdurat en dos topònims que han donat lloc als nuclis de So N'…
Carles Leon
Literatura catalana
Escriptor.
Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire lliure Tot i que…
,
Charlotte Bühler
Educació
Psicologia
Psicòloga i pedagoga alemanya, muller de Karl Bühler.
El seu nom de soltera era Charlotte Hertzer Estudià la psicologia d’infants i adolescents combinant els mètodes objectiu i personal enquestes, autobiografies, diaris, etc A Viena collaborà en les reformes fetes per Otto Glöckel i el govern socialista i passà després, com a professora, als EUA Entre els seus treballs de psicologia general destaquen Das Märchen und die Phantasie des Kindes ‘La rondalla i la fantasia de l’infant’, 1918, Das Seelenleben des Jugendlichen ‘La vida anímica de l’adolescent’, 1922, Kindheit und Jugend ‘Infantesa i joventut’, 1928, Kleinkindertests ‘Tests…
Giovanni Bosco

Giovanni Bosco
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog italià, conegut popularment per Don Bosco.
El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants Posteriorment 1859 fundà la futura congregació salesiana El 1886 visità Barcelona, i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s’alçà una petita ermita Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l’educació postscolar donà molta importància a la formació pel treball tallers a les escoles, escoles professionals, etc i humanitzà la disciplina escolar També fou el primer que envià…
Estudis Escènics
Teatre
Publicació de l’Institut del Teatre, de Barcelona, dedicada a la investigació teatral.
Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat,…