Resultats de la cerca

Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…

Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’Acaia…

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en…

En un lloc proper al monestir de Sant Benet del Bages, i organitzada pel monestir, sorgí una vila fortificada, bé que el principal interès en la creació d’aquest nucli de població estava en el propi monestir, per tenir a la seva disposició una sèrie de persones especialitzades que produïssin pel monestir La vila apareix documentada per primera vegada el 1172, el 1176 se citen unes cases, el 1194 el vall, el 1218 un carrer, el 1233 un carrer inferior, i el 1241 un mur Per tant era una vila fortificada, però no deuria ser gaire gran, tota vegada que hom l’anomena també vilella, i deuria tenir,…

Situació Fortalesa medieval molt arruïnada D Ferran La Torrota de la Roca o torre dels Moros és situada a la carena d’un petit turó, a l’entrada de la vall d’Horta, a uns 500 m d’altura Mapa L36-14363 Situació 31TDG208138 Per accedir a les restes hem de tombar a l’esquerra de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, just en el quilòmetre 17 Al cap d’uns 50 m, i abans d’arribar al Mas de la Roca, girem a la dreta i ens enfilem per la carena fins a trobar les runes enmig d’un replà Torre Les restes de la Torrota de la Roca es componen d’una construcció en runes de planta…

Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “amb l’…

Com a concepte nuclear de la metafísica occidental hom en troba les arrels en Parmènides, la concepció del qual l’ésser com a realitat única és el que és, l’inamovible i etern, el compacte i invariable determina i condiciona tot el pensament posterior, bé que, per exemple, a l’aristotelisme sigui present també la problemàtica heraclitiana i a l’escolàstica actuï decisivament la correcció cristiana Ambdós elements —heraclitià i cristià— essent ben contraris a la concepció parmenidiana, en ésser purament afegits a ella no aconsegueixen de corregir la comprensió…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Segre Films Barcelona ARGUMENT La comèdia homònima 1906 de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J de Togores FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mariano de Larra Miguelito Tejada, Lola Paris Loe, Domènec Ceret el soldà Abul-Tadit, Lola Arquimbau ESTRENA Barcelona, 18041916, Madrid, 10111916 Sinopsi Miguelito Tejada, Pollo Tejada , és conegut arreu per les seves conquestes amoroses Atret per la bellesa de l’artista de circ Loe, es proposa seduir-la, però el marit d’aquesta, el popular atleta Salvetan, el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…

Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu cinema, els…