Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Paul Morand
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963
Charles Montagu
Literatura anglesa
Política
Estadista i escriptor anglès.
Comte de Halifax Deixeble i amic de Newton i financer expert, fou diputat, canceller i primer ministre 1697 Ideà el primer fons d’amortització del deute públic i, seguint el projecte de WPaterson, fundà el Banc d’Anglaterra 1694 També creà 1698 i tornà a ordenar 1708 la Companyia de les Índies Orientals Els seus escrits poètics i els seus discursos parlamentaris foren publicats el 1715
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
Raimund von Zur Mühlen
Música
Tenor alemany.
Es formà musicalment a la Hochschule de Berlín, a Frankfurt i a París L’estudi que feu, sota el mestratge de Clara Schumann, dels lieder de F Schubert i R Schumann constituí una part important de la seva formació Després d’una sèrie de concerts, s’establí a Londres i, posteriorment, a Sussex Zur Mühlen fou qui donà a conèixer el repertori dels lieder schubertians a Anglaterra
Catalunya Cricket Club
Criquet
Club de criquet de Barcelona.
Registrat des de l’any 2008, utilitza les installacions de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya L’any 2010 guanyà la Lliga espanyola i la Independent Cup, disputada a Montjuïc Participa en el Campionat de Catalunya, i també ha pres part en competicions internacionals al Marroc, a Anglaterra i a Múrcia, on es proclamà campió 2009 Fou l’organitzador del I Trofeu Català de Cricket
O’Connor
Família irlandesa, emparentada amb els O’Neill, que donà diversos reis a Connacht.
Entre ells cal esmentar Turloch O'Connor 1088-1156, rei de Connacht 1106-56, que fou aird-righ cap suprem dels diversos reis irlandesos el 1120 El seu fill, Rory O'Connor 1116-98, rei de Connacht 1156-86, fou l’últim aird-righ d’Irlanda hagué d’acceptar la sobirania del rei d’Anglaterra Enric II, amb el qual signà el tractat de Windsor 1175
José Rodríguez de Arias y Álvarez
Marí de guerra.
El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada
Gaetano Vestris
Dansa i ball
Dansarí italià d’origen francès.
Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa
John Robert Vane
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines
Josep Garcia i Oliver
Història
Polític.
Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès 1854 Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró 1863, de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró 1866 Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868 Fou diputat a les corts per Mataró 1881-83