Resultats de la cerca

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre altres, el…

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna installada al convent expropiat de Montsió Les representacions, iniciades el 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana Hom hi establí el que havia d’ésser 1838 el primer conservatori dels Països Catalans el Conservatori del Liceu Malgrat la dissolució del batalló, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim de Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu , finançat per una junta de propietaris, que hagué de retornar el convent de…

Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…

Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La…

El 1995 fundà, amb Diego Ruiz de la Torre, Joputa Ediciones, que el 1998 canvià el nom pel d’Edicions de Ponent, editorial dedicada a l’edició de còmics d’autors valencians dels anys vuitanta, l’obra dels quals contribuí decisivament a difondre, a més d’incorporar-ne d’altres procedències especialment catalans Hom pot esmentar-ne Miquel Calatayud El pie frito , Premio Nacional del Cómic 1997, Vicent Llobell, Sento , Joan Bosch, Micharmut i Joaquim Aubert, Kim El arte de volar , amb el guionista Antonio Altarriba, Premio Nacional del Cómic 2010 El 2005 rebé el premi Yellow Kid dels Editors…

Fou fundat l’any 1949, i després d’uns anys d’incertesa es refundà el 1966 El primer president fou Joan Soler Durant la primera temporada d’activitat inicià el Trofeu Joan Soler i el Critèrium de Manlleu per a ciclistes professionals, en el palmarès del qual destaquen Miguel Indurain, Josep Lluis Laguía, Álvaro Pino, Joaquim Llach i Antoni Coll El 2008 aquesta competició entrà a formar part del calendari de Grans Clàssiques Endegà també competicions juvenils, com el Trofeu Ajuntament de Manlleu i el Trofeu La Piera, i cadets, com la Copa Primavera Esporàdicament, collaborà en…

Iniciat al Club Tennis Tarragona, a vuit anys passà al Club Natació Tàrraco, per al qual competí fins el 1998 El 1997 fou becat al CAR Joaquim Blume i l’any següent passà al de Sant Cugat, entrenat per Víctor Maya Del 1999 al 2008, any de la seva retirada, nedà per al Club Natació Sant Andreu, entrenat per José Antonio del Castillo Fou campió català júnior 1997, 1998 i en categoria absoluta 1999 en 200 m braça Aconseguí set títols, nou subcampionats i vint-i-dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya hivern i estiu destaquen els seus dos ors 2002, 2005, ambdós en 200 m…