Resultats de la cerca

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat…

Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de…

Músic precoç, a sis anys actuà per primer cop en públic Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, on es graduà el 1950 Un any després fou contractat com a primer violinista de l’orquestra de l’Òpera de Budapest, de la qual formà part fins el 1960 El 1955 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres El 1957 obtingué una plaça de professor de l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou director del 1967 al 1980 Realitzà gires de concerts per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Iran i l’antiga Unió Soviètica Fou membre…

D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer…

Fou deixeble d’A Malawski a l’Escola Superior de Música de Cracòvia 1948-51 i de B Khajkin al Conservatori de Leningrad 1951-53 Treballà també com a assistent de J Mravinskij en l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, fins el 1956 Després d’ampliar la seva formació a Praga amb E Kleiber i B Walter, en 1956-58 dirigí al Teatre Bol’šoj de Moscou, i després treballà amb T Serafin a Itàlia Entre el 1959 i el 1962 fou titular de l’Òpera Nacional de Varsòvia El 1966 fou nomenat director principal de l’Òpera Nacional Danesa, i començà a actuar per Europa com a director convidat Als EUA,…

Començà a estudiar música a cinc anys i quan en tenia setze ingressà al Conservatori de Moscou, on fou deixeble de Jakov Flier El 1971 fou guardonat al Concurs Bach de Leipzig i el 1975, any en què acabà els estudis, guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano a París Aquest fet afavorí la seva projecció internacional i a partir d’aquell moment inicià una destacada carrera concertística, sobretot a les ciutats més importants de l’antiga Unió Soviètica i de l’Europa de l’Est El 1976 s’establí a París i adoptà la nacionalitat francesa Molt estimat pels directors per la claredat…

L’augment de la tensió al voltant de Nagorno-Karabakh va fer que Armènia recorregués al seu protector tradicional, Rússia En efecte, els contactes entre Moscou i Yerevan es van reproduir durant el 2011 es va signar un nou pacte defensiu entre tots dos països, i Armènia va acollir amb entusiasme el projecte d’unió duanera que va proposar el Kremlin al mes d’octubre Segons una enquesta, prop del 75% dels armenis van aprovar la política russa, cosa que fa que sigui el país més russòfil fora de la mateixa Rússia i d’alguns països de l’Àsia Central Al mateix temps que Armènia va…

El 28 de novembre de 2010 es van celebrar a Moldàvia unes eleccions parlamentàries en les quals el Partit Comunista de Vladímir Voronin va obtenir 42 escons, 6 menys dels que tenia, mentre que l’anomenada Aliança per a la Integració Europea el Partit Liberal Democràtic de Vlad Filat i els seus aliats, el Partit Democràtic i el Partit Liberal van obtenir 59 parlamentaris, 6 més que abans Tot i que no van arribar als 61 diputats necessaris per a nomenar president, els europeistes van poder mantenir Vlad Filat com a primer ministre, mentre que el president del Parlament, Mihai Ghimpu, va…