Resultats de la cerca

L’any 1926 s’integrà en el consorci IG Farbenindustrie AG, del qual sortí un cop acabada la Segona Guerra Mundial Ha fabricat i comercialitzat nombrosos medicaments de gran difusió, el més conegut dels quals és l’ aspirina  1897 Els anys 2002-03 es reorganitzà i creà diverses subdivisions, entre d’altres, Bayer Crop Science AG productes fitosanitaris Bayer Chemicals AG productes químics, que el 2004 constituí la companyia independent Lanxess Bayer HealthCare AG medicaments, i Bayer Material Science AG polímers, la qual el 2015, amb el nom de Covestro, esdevingué també independent Pionera en…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius hi ha l’antiga parròquia de Trevics, avui coneguda per Q Brics Prop seu, en direcció al nord-est, hi ha el serrat de Sant Prim, on roman, envoltada de roures i pins, aquesta església, sota la doble advocació dels sants Prim i Felicià Mapa 330M781 Situació 31TCG774461 Sortint de Solsona en direcció a Torà, recorreguts 3 km, hi ha un trencall senyalitzat, a mà esquerra, a Torredeflot Seguint sempre aquesta pista, cal estar atent, ja que a ambdues bandes del camí hi ha un bon…

Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana L Prat L’esglesiola de Santa Coloma es troba en una gran esplanada envoltada de camps conreats, prop de la masia de Coloma, al costat de migjorn del turó del Castellvell Sota seu passa el barranc de Ribalta Mapa 330M781 Situació 31TCG753498 Seguint la carretera de Solsona a Sant Climenç, una vegada recorreguts uns 2,300 km, a mà esquerra, s’inicia una pista senyalitzada, a Santa Coloma, que amb uns 700 m deixa al mas d’aquest mateix nom A pocs metres, enmig de camps hi ha l’esglesiola, de propietat particular, on…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb un fragment de mur que deixa veure un aparell ordenat a base de blocs de pedra a manera de llambordes, disposats ordenadament en filades i a trencajunt L Prat Al sector nord-occidental del municipi de Castellar de la Ribera, on ja les aigües corren al Segre, amb el barranc de Querol a llevant i la ribera Salada a migjorn, es troba l’església de Santa Magdalena Mapa 291M781 Situació 31TCG672546 Dels trencalls que hi ha davant la Gravera, entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, cal prendre el de…

L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o semiuncial, la…

Afectat de paràlisi des del naixement, que li causà una dependència absoluta, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques Dictava els seus treballs primer a la seva mare i, en morir aquesta 1955, a les seves cosines Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d’investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a Comptes Rendus , de l’Académie des Sciences de París 1938 Des de llavors treballà en relació amb l’escola de Jacques Hadamard  i contribuí al progrés de la teoria de funcions, especialment la teoria clàssica de les funcions…

La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la seva liquidació…

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a Horta de…

Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…