Bibliografia general del romà al romànic (N-Z) | enciclopedia.cat

Navarro, F. (1969-70): Enterramiento tardorromano en Montferri (Tarragona), “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, pàg. 127.
Navarro Sáez, Rosario (1980): Los mosaicos romanos de Tarragona, resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1985*): L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell (Barcelona), “Bulletin de Liaisons”, pàgs. 10-12.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1985): La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida, “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs. 435-452.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1991*): L’església de Santa Margarida (Martorell), “Quaderns científics i tècnics” (Barcelona), 3 (“Simposi. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Barcelona, 5, 6 i 7 d’octubre de 1989”), pàgs. 295-300.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1991): La iglesia de Santa Margarida de Sant Genis de Rocafort, Martorell (Barcelona), “Gallo-romains, wisigoths et francs en Aquitaine, Septimaine el Espagne. Actes des VII journées internationales d’archéologie mérovingienne. Toulouse 1985”, Rouen, pàgs. 53-62.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1992a): L’aplicació del mètode Harris a l’excavació de Santa Margarida, dins Harris-Matrix. Sistemes de registre en arqueologia, Lleida, pàgs. 48-74.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1992b): L’església i la necròpoli de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat), dins Tribuna d’arqueologia 1990-1991, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 123-128.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1994*): Santa Margarida de Martorell: la transició de l’antiguitat tardana al món medieval, “IV Congrés d’arqueologia medieval espanyola (Alacant, 4-9 d’octubre de 1993)”, vol. II, Alacant. pàgs. 341-344.
Navarro, Rosario - Mauri, Alfred (1994): Santa Margarida de Sant Genis de Rocafort (Martorell, Barcelona), “Bulletin de l’Association pour l’Antiquité tardive” (París), 3, pàgs. 74-76.
Nelson, Janet (1996): The Frankish World 750-900, Londres.
Nieto, Francisco-Javier (1984): Algunos datos sobre las importaciones de cerámica “Phocaean Red Slip” en la Península Ibérica, “Papers in Iberian Archaeology” (Oxford), BAR, International Series, 193, vol. II, pàgs. 540-551.
Nieto, Francisco-Javier (1991): La terra sigillata africana en el nordeste de la Tarraconense, tesi doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona.
Nieto, Francisco-Javier (1993): El edificio “A” de Ia Cindadela de Roses (la terra sigillata africana). Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Sèrie monogràfica 14. Girona.
Nogués, A. (1942): Notas sobre descubrimientos en la calle Reding y en el anfiteatro de Tarragona, “Memorias de los museos arqueológicos provinciales” (Madrid), 2, pàgs. 139-147 i làms. LIX, 2 i LV.
Nolla i Brufau, Josep M. (1980): Excavacions arqueològiques a Girona: la caserna d’Alemanys, “Cypsela” (Girona), III, pàgs. 179-192.
Nolla i Brufau, Josep M. (1982): Catalunya i Septimània en front a Toledo. Puig Rom (Roses, Alt Empordà), dins Arqueologia a Catalunya, avui, Barcelona, pàgs. 155-156.
Nolla i Brufau, Josep M. (1984): Excavaciones recientes en la Ciudadela de Roses. El edificio bajo-imperial, “Papers in Iberian Archaeology” (Oxford), BAR, International Series, 193, vol. II. pàgs. 430-459.
Nolla i Brufau, Josep M. (1987a): Girona romana. De la fundació a ta fi del món antic, Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, col l. “Quaderns d’història de Girona”, 2, Girona.
Nolla i Brufau, Josep M. (1987b): La vil·la romana de Mas de Dalt (Canapost). Noves dades, “Estudis sobre temes del Baix Empordà” (Sant Feliu de Guíxols), 6, pàgs. 43-101.
Nolla i Brufau, Josep M. (1988): Gerunda: dels orígens a la fi del món antic, “Fonaments” (Barcelona), 7, pàgs. 69-108.
Nolla i Brufau, Josep M. (1993a): Ampurias en la Antigüedad Tardía. Una nueva perspectiva, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 66, pàgs. 207-224.
Nolla i Brufau, Josep M. (1993b): Intervencions a Gerunda (1982-1989) Girona, dins Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana. Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 193.
Nolla i Brufau, Josep M. (1995): Els cementiris tardo-antics de la Neàpolis emporitana, “IV Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Lisboa 1992)”, Barcelona, pàgs. 99-105.
Nolla i Brufau, Josep M. (1997): Roses a l’antiguitat tardana. El cementiri de Santa Maria, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 30, pàgs. 107-146.
Nolla, Josep M. i altres (1993): Els mosaics de Can Pau Birol, Girona.
Nolla, Josep M. i altres (1996): Les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà), “III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona. Santa Coloma de Farners, 14 i 15 de juny de 1996”, Santa Coloma de Farners, pàgs. 225-241.
Nolla. Josep M. i altres (e.p.): Els temples i el cementiri tardoantics i altomedievals del Mas Castell de Porqueres (Pla de l’Eslany).
Nolla, Josep M. - Amich, Narcís (e.p.): Els orígens del cristianisme i la baixa antiguitat al nord-est de Catalunya. Una aproximació.
Nolla, Josep M. - Amich, Narcís (1992): Girona goda i sarraïna (476-785), Ajuntament de Girona-Diputació de Girona, col·l. “Quaderns d’història de Girona”, Girona.
Nolla, Josep M. - Amich, Narcís (1996-97): El cementiri de l’àrea de l’hospital militar de la Ciutadella de Roses, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1027-1040.
Nolla, Josep M. - Casas, Josep (1984): Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al nord-est de Catalunya. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona.
Nolla, Josep M. - Casas, Josep (1997): Material ceràmic del Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses). “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 7-20.
Nolla, J.M. - Puertas, C. (1988): Ceràmiques africanes i materials d’importació baix-imperial del jaciment del Camp de la Gruta (Torroella de Montgrí. Baix Empordà), “Estudis sobre tenies del Baix Empordà” (Sant Feliu de Guíxols), 7, pàgs. 29-77.
Nolla, Josep M. - Sagrera, Jordi (1991): Noves exploracions arqueològiques a la caserna d’Alemanys (Girona). Campanya d’excavacions de 1988, “Cypsela” (Girona), IX, pàgs. 177-195.
Nolla, Josep M. - Sagrera, Jordi (1995): Civitatis Impuritanae Coementeria. Les necròpolis tardanes de la Neàpolis, Universitat de Girona, col·l. “Estudi General” 15, Girona.
Nonell, Carolina (1971): Excavaciones en Lloret de Mar, “Noticiario arqueológico hispánico” (Madrid), XIII-XIV (1969-70), pàgs. 247-256.
Noy, D. (1993): Jewish lnscriptions of Western Europe, vol. I, Italy (Excluding the City of Rome), Spain and Gaul, Cambridge 1993.
Nuix, J.M. (1962): Notas de arqueologia catalana y balear. La Cenia, “Ampurias” (Barcelona), XXIV, pàg. 337.
Oliva i Prat. Miquel (1944a): Museo Arqueológico de Gerona, col l. “Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales”, V, Girona.
Oliva i Prat. Miquel (1944b): Un jarrito ritual visigodo, “Ampurias” (Barcelona), VI, pàgs. 319-321.
Oliva i Prat. Miquel (1945-46): Procedencia de un jarrito visigodo de! Museo de Gerona, “Ampurias” (Barcelona), VII-VIII, pàgs. 370-371.
Oliva i Prat. Miquel (1948): Nuevas estaciones romanas en Riudellots de la Creu. La Mota y Palol de Rebardit, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), III, pàgs. 246-251.
Oliva i Prat. Miquel (1950): Restos romanos del Museo. Sección lapidaria (instalaciones de 1948), dins Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales. 1946-1949, Madrid, pàgs. 74-88.
Oliva i Prat. Miquel (1954a): Actividades de la Comisaría Provincial de Excavaciones de Gerona en 1954, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), IX, pàgs. 271-326.
Oliva i Prat. Miquel (1954b): La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones de Gerona, durante los años 1952-54, col·I. “Informes y memorias de la Comisaría General de Excavaciones”, 30, Girona.
Oliva i Prat. Miquel (1959a): Actividades de la Delegación de Excavaciones y del Servicio Provincial de Investigaciones Arqueológicas. Conservación y Catalogación de Monumentos de la excma. Diputación de Gerona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), XIII, pàgs. 365-389.
Oliva i Prat. Miquel (1959b): La arquitectura pre-románica del Ampurdán, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses” (Figueres), I, pàgs. 145-195.
Oliva i Prat. Miquel (1959c): Tessela arqueológica, “Revista de Gerona” (Girona), 7, pàgs. 90-93.
Oliva i Prat. Miquel (1961): Tessela arqueológica, “Revista de Gerona” (Girona), 14. pàgs. 80-81.
Oliva i Prat. Miquel (1965): Historia de las excavaciones de Rosas, “Revista de Gerona” (Girona), 31, pàgs. 67-78.
Oliva i Prat. Miquel (1968): Los templos antiguos en los aledaños guixolenses, “Revista Ancora” (Sant Feliu de Guíxols), número extraordinari.
Oliva i Prat. Miquel (1969): La villa romana de Santa Pau (Gerona). Conjunto histórico artístico, “Revista de Gerona” (Girona), 48, pàgs. 36-46.
Oliva i Prat. Miquel (1970): Tessela arqueológica, “Revista de Gerona” (Girona), 52, pàg. 68.
Oliva i Prat. Miquel (1971): Tessela arqueológica, “Revista de Gerona” (Girona), 54, pàgs. 77-87.
Oliva i Prat. Miquel (1972): Arquitectura románica ampurdanesa. Santa María de Roses (Girona), I, “Revista de Gerona” (Girona), 61, pàgs. 32-43.
Oliva i Prat. Miquel (1974): Presencia de la Diputación de Gerona en Ampurias. Excavaciones en la basílica paleocristiana, en el siglo XIX. Hallazgos arqueológicos y descubrimientos en el foro romano, “Miscelánea arqueológica” (Barcelona). II, pàgs. 87-100.
Oliva, Miquel - Palol, Pere de (1945-46): Diario de excavaciones, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, inèdit.
Oliva, Miquel - Palol, Pere de (1952): Excavaciones en Rosas, dins La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948, col·I. “Informes y memorias de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas”, 27, Madrid, pàgs. 134-145.
Oliva, Miquel - Pericot, Lluís (1946): Actividades de la Comisaría de Excavaciones de la provincia de Gerona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), I, pàgs. 294-297.
Ollich i Castanyer, Imma (1982): Dos exemples d’arqueologia medieval al nucli urbà de Vic: la plaça Dom Miquel i la necròpoli del Cloquer, “Ausa” (Vic), X, (“XI Simposi de prehistòria i arqueologia peninsular”), pàgs. 375-385.
Ollich, Imma - Caballé, Antoni (1991): Vic 1990: un repte arqueològic. Problema urbanístic o senyal d’identitat?, “Revista de Vic” (Vic).
Ollich, I., Molas, M.D. i Caballé, A. (1990-93): Memòria de les excavacions a la ciutat de Vic. Jaciment de l’Alberguería, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Ollich, Imma - Raurell, Sebastià (1989): Tombes de llosa als turons de la Plana de Vic: una població alt-medieval per cristianitzar?, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona), 11. pàgs. 223-250.
Ordax, S.A. - Abásolo, J.A. (1980): La ermita de Quintanilla de las Viñas, Burgos.
Ordeig i Mata, Ramon (1981): Els orígens històrics de Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic.
Ordeig i Mata, Ramon (1993-94): Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII), vol. 1, Vic.
Ortega, A. - Rodríguez, I. (eds.) (1981): Aurelio Prudencio. Obras completas, col·l. “Biblioteca de Autores Cristianos”, 427, Madrid.
Padró, Josep (1982): Recerques arqueològiques a Llívia (Cerdanya), “Homenatge al Dr. Miquel Oliva i Prat. 4t Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà 1980”. pàgs. 225-234.
Padró, Josep (1988): El poblament d’època romana a les comarques pirinenques, “Prehistòria i arqueologia de la conca del Segre. Homenatge al prof. Joan Maluquer de Motes. 7è Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà 1986”, pàgs. 253-261.
Padró, Josep (1990): La romanització de la Cerdanya. “La romanització al Pirineu. Homenatge al prof. Miquel Tarradell i Mateu. 8è Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà 1988”, pàgs. 53-61.
Padró, Josep (1993): Llívia, dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 127.
Padró, J., Ferran, A.M. i Cura, M. (1976): Treballs arqueològics a Llívia, “Cypsela” (Girona), II, pàgs. 233-246.
Pagès i Paretas, Montserrat (1982): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Palet i Martínez, Josep M. (1997): Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època iberoromana i l’altmedieval. Segles II-I aC/X-XI dC, Centre d’Arqueologia de la Ciutat, col·l. “Estudis i memòries d’arqueologia de Barcelona”, 1, Barcelona.
Palet, Josep M. - Gurt, Josep M. (e.p.): Aménagement et drainage des zones humides du littoral emporitain (Catalogue): une lecture diachronique des structures agraires antiques, “Mediterrannée” (Aix-en-Provence).
Pallejà, Lluïsa (1982): Noves troballes arqueològiques al mas de Barenys, “Lo Floc” (Riudoms), 40, pàg. 14.
Pallí, F. (1985): La Via Augusta en Cataluña, Faventia, col·l. “Monografies”, UAB.
Pallium. Exposició d’art i documentació, Tarragona 1992.
Palol i Salellas, Pere de (1946): Una lápida medieval en Santa María de Rosas, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), XIX, pàgs. 273-278.
Palol i Salellas, Pere de (1948-49): Los bronces del depósito hallado en el “Collet de Sant Antoni de Calonge” conservados en el Museo, “Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales” (Madrid), IX-X, pàgs. 66-74.
Palol i Salellas, Pere de (1949a): Ponderales y exagia romano-bizantinos en España, “Ampurias” (Barcelona), XI, pàgs. 127-150.
Palol i Salellas, Pere de (1949b): La cerámica estampada romano-cristiana, “IV Congreso del Sudeste Español (Elche 1948)”, Cartagena, pàgs. 450-469.
Palol i Salellas, Pere de (1950a): Fíbulas y broches de cinturón de época hispanovisigoda en Cataluña, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), 78, pàgs. 73-99.
Palol i Salellas, Pere de (1950b): Los incensarios de Auvenyà (Mallorca) y Lladó (Gerona), “Ampurias” (Barcelona), XII, pàgs. 1-13.
Palol i Salellas, Pere de (1950c): Esculturas de la época hispano-visigoda en Gerona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), XXIII. pàgs. 1-13.
Palol i Salellas, Pere de (1952): El castro hispanovisigoda de Puig Rom (Rosas), dins La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948, ed. per Lluís Pericot, col l. “Informes y memorias de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas”, núm. 27. Madrid, pàgs. 163-182.
Palol i Salellas, Pere de (1953a): Cronología de los bronces del “Collet de Sant Antoni de Calonge” (Gerona), “Publicaciones del Seminario de Arqueología y Numismática Aragonesas” (Saragossa). 2, pàgs. 39-68.
Palol i Salellas, Pere de (1953b): Bronces hispanovisigodos de origen mediterráneo. I, Jarritos y patenas litúrgicos, CSIC, Instituto de Prehistoria Mediterránea, Barcelona.
Palol i Salellas, Pere de (1953c): Tarraco hispano-visigoda, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona.
Palol i Salellas, Pere de (1955): Un nuevo fragmento de escultura ornamental hispanovisigoda en Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, 51-52, pàgs. 125-128.
Palol i Salellas, Pere de (1955-56a): Un jarro en forma de tetera del Museo Arqueológico Nacional, “Ampurias” (Barcelona), XVII-XVIII, pàgs. 293-296.
Palol i Salellas, Pere de (1955-56b): El baptisterio de la basílica de Tebessa y los altares paleocristianos circulares, “Ampurias” (Barcelona), XVII-XVIII, pàgs. 282-285.
Palol i Salellas, Pere de (1955-56*): Hallazgos hispanovisigodos en la provincia de Jaén, “Ampurias” (Barcelona), XVII-XVIII, pàgs. 286-292.
Palol i Salellas, Pere de (1956): Esencia del arte hispánico de época visigoda: romanismo y germanismo, “I Goti in Occidente: Problemi. III Settimana di studio del Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo. Spoleto 1955”, Spoleto, pàg. 56 i ss.
Palol i Salellas, Pere de (1956): El pie de altar de época visigoda de Santas Creus, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, 57-60, pàgs. 13-21.
Palol i Salellas, Pere de (1957-58): Las mesas de altar paleocristianas en la Tarraconense, “Ampurias” (Barcelona), XIX-XX, pàgs. 81-102.
Palol i Salellas, Pere de (1961): El taller de sarcófagos de Tarragona, “VIII Corso di cultura sull’arte ravennate e bizantina”, Ravenna, pàgs. 219-225.
Palol i Salellas, Pere de (1962): La mesa paleocristiana de Rubí, “San Jorge” (Barcelona), 47, pàgs. 12-17.
Palol i Salellas, Pere de (1963): Nuevos fragmentos de escultura decorativa hispanovisigoda de Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, 77-84, pàgs. 1-13.
Palol i Salellas, Pere de (1965): Rosas de la Antigüedad a la Edad Media, “Revista de Gerona” (Girona), XXXI, pàgs. 19-33.
Palol i Salellas, Pere de (1966): Demografía y arqueología hispánicas de los siglos IV al VIII. Ensayo de cartografía, “Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología” (Valladolid), XXXII, pàgs. 5-66.
Palol i Salellas, Pere de (1967): Arqueología cristiana de la España romana (siglos IV-VI), CSIC, Madrid-Valladolid.
Palol i Salellas, Pere de (1968): Algunes reflexions entorn al primer cristianisme gironí, “Revista Ancora” (Sant Feliu de Guíxols).
Palol i Salellas, Pere de (1968*): Arte hispánico de la época visigoda, Barcelona.
Palol i Salellas, Pere de (1969): La necrópolis de San Miguel del Arroyo y los broches hispanorromanos del siglo IV, “Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología” (Valladolid), XXXIII-XXXIV, pàgs. 93-160.
Palol i Salellas, Pere de (1972): Los monumentos de Hispania en la arqueología paleocristiana, “Actas del VIII Congreso internacional de arqueología cristiana. Barcelona 5-11 d’octubre de 1969”, Ciutat del Vaticà-Barcelona, pàgs. 167-185.
Palol i Salellas, Pere de (1977): El Baix Imperi a Sant Feliu de Guíxols. Introducció al món medieval, “XX Assemblea intercomarcal d’estudiosos”. Sant Feliu de Guíxols, pàgs. 37-42.
Palol i Salellas, Pere de (1979): Imagen del arte hispano-visigodo, Barcelona.
Palol i Salellas, Pere de (1982a): El Bovalar, dins Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 278.
Palol i Salellas, Pere de (1982b): Catalunya i Balears en temps paleocristians i visigòtics. Les noves descobertes arqueològiques i literàries, dins Memòria 1981 de l’Institut d Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, Barcelona, pàgs. 37-47.
Palol i Salellas, Pere de (1982c): La basílica des Cap des Port de Fornells, Menorca, “II Reunió d’arqueologia cristiana hispànica. Montserrat”. Barcelona, pàg. 390 i ss.
Palol i Salellas, Pere de (1982d): Les excavacions de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria a la “basílica” de Fornells, Menorca, “Actes de la II Reunió d’arqueologia cristiana hispànica. Montserrat”. Barcelona, pàgs. 353-404.
Palol i Salellas, Pere de (1983): La conversion de l’aristocratie de la Péninsule Ibérique au IVe siècle, “Miscellanea historiae ecclesiasticae” (Brussel·les), VI, pàgs. 47-69.
Palol i Salellas, Pere de (1986): Las excavaciones del conjunto de El Bovalar, Serós (Segrià, Lleida) y el reino de Akhila, dins Los visigodos. Historia y civilización. Antigüedad y cristianismo, vol. III, Universidad de Murcia. Murcia, pàgs. 513-525.
Palol i Salellas, Pere de (1988): La “basílica” de San Juan de Baños, Palència.
Palol i Salellas, Pere de (1989a): El Bovalar (Seròs, Segrià). Conjunt d’època paleocristiana i visigòtica, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Palol i Salellas, Pere de (1989b): Bronzes d’època baix romana i visigoda del Museu Episcopal de Vic, “Studia Vicensia” (Vic), I. pàgs. 35-59.
Palol i Salellas, Pere de (1989c): La arqueologia cristiana en la Hispania romana y visigoda. Descubrimientos recientes y nuevos puntos de vista, “Actes du XI Congrès international d’archéologie chrétienne (Lyon, Vienne, Grenoble, Genève, Aoste, 21-28 septembre, 1986)”, Pontificio Istituto, Ciutat del Vaticà, vol. II, pàgs. 1975-2022.
Palol i Salellas, Pere de (1989d): El baptisterio en el ámbito arquitectónico de los conjuntos episcopales urbanos, “Actes du XI Congrès international d’archéologie chrétienne (Lyon, Vienne, Grenoble, Genève, Aoste, 21-28 septembre, 1986)”, Pontificio Istituto, Ciutat del Vaticà, vol. I, pàgs. 559-605.
Palol i Salellas, Pere de (1990): Bronces cristianos de época romana y visigótica en España, dins Los bronces romanos en España. Catálogo de la exposición, Ministerio de Cultura, Madrid, pàgs. 137-152.
Palol i Salellas, Pere de (1991a): Clunia, “Studia varia cluniensia”. Diputación de Burgos, Burgos.
Palol i Salellas, Pere de (1991b): Arte y arqueología, dins Historia de España, fund. per Menéndez Pidal, vol. III, España visigoda, ed. Espasa-Calpe, Madrid, pàgs. 271-428.
Palol i Salellas, Pere de (1993): Puig Rom (Roses). Epoca romana, antiguitat tardana, campanyes de 1982 a 1989, dins Anuari d’intervencions arqueològiques 1982-1989. Època romana. Antiguitat tardana. Generalitat de Catalunya, pàg. 30.
Palol i Salellas, Pere de (1994): L’arqueologia cristiana hispànica després del 1982, “III Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 1-40.
Palol i Salellas, Pere de (1996): El cavaller romà del segle IV a Barcino. A propòsit de la pintura mural romana descoberta l’any 1994, “Quaderns d’història” (Barcelona), 2/7, pàgs. 163-175.
Palou, Hug (1991): El temple de Santa Maria dc Roses. Noves aportacions als primers documents, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 24, pàgs. 33-53.
Panella, C. (1973): Le anfore, “Ostia III (Studi Miscellanei)” (Roma), 21, pàgs. 463-621.
Panella, C. (1986): Le anfore tardoantiche: centri di produzione e mercati preferenciali, dins Società romana e Imperio Tardoantico, vol. III, A. Giardina (ed.), Bari, pàgs. 251-285.
Parker, A. (1977): Lusitanian Amphoras, dins Méthodes clàssiques et méthodes formelles dans l’étude des amphores, École Française de Rome, París, pàgs. 35-46.
Payà, Xavier i altres (1996): Evolució espacial i cronològica de l’antiga ciutat d’Ilerda, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida), 6, pàg. 144.
Paz Peralta, J.A. (1997): La antigüedad tardía, “Caesaraugusta” (Saragossa), 72-11, pàgs. 171-274.
Peacock, D.P.S. (1982): Pottery in the Roman World: an Ethnoarchaeological Approach, Longman Archaeology Series, Longman, Londres-Nova York.
Peacock, D.P.S. (1984): Petrology and Origins, dins Excavations al Carthage: the British Mission, vols. 1-2, Londres, pàgs. 6-28.
Peig i Ginebreda, Concepció (1991): [Ara de Santiga], dins Catalunya romànica, vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 218-220.
Pella i Forgas, Josep (1883): Historia del Ampurdán, Barcelona.
Pera i Isern, Joaquim (1994): La romanització a la Catalunya interior. Estudi històrico-arqueològic de lesso i Sigarra i el seu territori, tesi doctoral microfitxada, Universitat Autònoma de Barcelona.
Pera i Isern, Joaquim (1994*): Reflexions entorn el Municipium Sigarrensis, “XIV Congrés internacional d’arqueologia clàssica. La ciutat en el món romà. Tarragona 1993”, Tarragona, pàgs. 323-324.
Pera i Isern, Joaquim (1996-97): La necròpolis paleocristiana de lesso (Guissona, la Segarra), “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlcmany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1117-1131.
Pérez Almoguera, Arturo (1991): Lleida romana. Pagès Editors, Lleida.
Pérez Almoguera, Arturo (1992): Los hallazgos de la zona de enterramientos en torno a la estación de ferrocarril de Lleida, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida), 2, pàgs. 199-215.
Pérez Almoguera, Arturo (1993a): La religión en el occidente de Cataluña en época romana. niversitat de Lleida, Lleida.
Pérez Almoguera, Arturo (1993b): Intervencions a Ilerda (1989-1992), dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Epoca romana i antiguitat tardana, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 201-202.
Pérez Almoguera, Arturo (1996): La ciutat d’Ilerda, de la conquesta romana al Baix Imperi (s. II a.C. - V d.C.), “Fonaments” (Barcelona). 9, pàgs. 145-201.
Pericot Lluís, i altres (1952a): La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948, col·l. “Informes y memorias de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas”, 27, Madrid.
Pericot Lluís, i altres (1952b): Actividades de Ia Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona en 1952, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), Vil, pàgs. 355-364.
Pericot, Lluís - Oliva, Miquel (1948): Actividades de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Gerona en 1948, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona). III. pàg. 269.
Pi i Arimon, A.A. (1854): Barcelona antigua y moderna, o descripción é historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días. 2 vols., Impr. y libr. politécnica de Tomás Goschs, Barcelona.
Pié i Faidella, Joan (1896): Relación histórica del santuario de Paret Delgada, situado en el término de la villa de la Selva, en el Campo de Tarragona, Establecimiento Tipográfico de F. Aris e Hijo, Tarragona.
Pijoan, Josep (1954): Summa artis, vol. IX, ed. Espasa-Calpe, Madrid (3a edició).
Pinero, Jordi (1994): Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la romana de Sant Amanç i altres jaciments, “Novella” (Manresa), 47, pàgs. 29-36.
Pinero, M.D., Boearull, B. i Garriga, P. (1983): Introducció a l’estudi del mapa arqueològic d’Albons, “Estudis sobre temes del Baix Empordà” (Sant Feliu de Guíxols), 2, pàgs. 29-40.
Piñol, Lluís - Vergés, Josep M. (e.p.): La necròpolis de Mas Gassol (Alcover), dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya, Generalitat de Catalunya.
Piñol, Lluís - Vergés, Josep M. (1991): La necròpolis de Mas Gassol (Alcover), memòria d’excavació inèdita. Servei d’Arqueologia dc la Generalitat de Catalunya.
Pita Mercè, Rodrigo (1958): Datos arqueológicos provinciales, “Ilerda” (Lleida), XXII. pàg. 36.
Pita Mercè, Rodrigo (1969): Mosaicos romanos tardíos en las comarcas del Segre y Cinca, “Boletín del Seminario de Arte y Arqueología” (Valladolid). XXXIV-XXXV. pàgs. 31-63.
Pita Mercè, Rodrigo (1973): Lérida paleocristiana. ed. Dilagro. Lleida.
Pita, Rodrigo - Diez-Coronel, Luis (1963): La villa romana y los mosaicos de El Romeral, en Albesa, “Ampurias” (Barcelona), XXV. pàgs. 241-246.
Pita, Rodrigo - Diez-Coronel, Luis (1964): Informe sobre el hallazgo de unos mosaicos romanos en la partida Reguer de Puigvert de Agramunt, “Noticiario arqueológico hispánico” (Madrid). VI, pàg. 171 i ss.
Pita, Rodrigo - Palol, Pere de (1972): La basílica de Bovalá y su mobiliario litúrgico, “Actas del VIII Congreso internacional de arqueología cristiana. Barcelona 5-11 de octubre de 1969”, Barcelona-Ciutat del Vaticà, pàgs. 383-401.
Pla i Cargol. Josep (1946): Gerona arqueológica y monumental, Dalmau Carles Pla S. A., Girona (la edició: 1943).
Pladevall i Font, Anloni (1968): Els monestirs catalans, ed. Destino, Barcelona.
Pladevall i Font, Anloni (1989): Historia de l’Església a Catalunya, ed. Claret, Barcelona.
Pladevall i Font, Anloni (1990): Tona, mil cent anys d’història, ed. Eumo - Ajuntament de Tona, Vic-Tona.
Pladevall i Font, Anloni (1991): [Ara de Vilamilans], dins Catalunya romànica, vol. XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 214-215.
Pladevall i Font, Anloni (1994): La introducció i la difusió del cristianisme a Catalunya a l’època romana, discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, llegit el 5 de maig de 1994, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona - Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
Pladevall i Font, Anloni (1998): La documentació i l’art medieval, discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, llegit el 21 de gener de 1998, Barcelona.
Pladevall i Font, Anloni (1998): Silvestre II (Gerbert d’Orlhac), ed. Columna, col·l. “Gent nostra”, núm. 118, Barcelona.
Pladevall, A., Adell, J.A. i Español, F. (1982): El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, Artestudi Edicions, Barcelona.
Plana. R. (1989): Le territoire d’Ampurias: première phase de l’implantation romaine, “Dialogues d’Histoire Ancienne” (Besançon), 15, pàgs. 249-281.
Plana. R. (1993): Paisatge i estructures rurals antigues en el nord-est català: territori de la ciutat romana de Gerunda, “Estudios de la Antigüedad” (Barcelona), 6-7, pàgs. 99-117.
Plana, R. - Pena, M.J. (1995-96): Ampurias: cuestiones agrarias y jurídicas de finales de la República, “Studia historica. Historia antigua” (Salamanca), 13-14, pàgs. 89-104.
Poulsen, F. (1933): Sculptures antiques de musées de province espagnols, Levin Munksgaard, Copenhaguen.
Prefigurado del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, Barcelona 1992.
Les premiers monuments chrétiens de la Frailee, vol. 1. Sud-est et Corse: vol. II, Sud-oest et Centre, Piccard - Ministère de Culture, París 1995-96.
Prevosti, Marta (1981a): Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro, Mataró.
Prevosti, Marta (1981b): Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo, Badalona.
Prevosti, Marta - Clariana, Joan Francesc (1988): Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana, Guies de Jaciments Arqueològics, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Puch i Foncuberta, Enric (1996): El poblament ibèric i romà a la Terra Alta, Centre d’Estudis de la Terra Alta, Gandesa.
Puertas Tricas, R. (1972): Trabajos de planimetría y excavación en la “Villa Fortunatus” de Fraga (Huesca), “Noticiario arqueológico hispánico” (Madrid), 1, pàgs. 71-81.
Puig, Anna Maria i altres (e.p.): Els espais funeraris i els llocs de culte al jaciment de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Resultats de les darreres campanyes, “I Simposium d’arqueologia medieval. Homenatge al prof Manuel Riu, Berga 1998”.
Puig, Anna Maria i altres (1994): Els recintes emmurallats de la vila medieval de Roses, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 27, pàgs. 17-41.
Puig, Anna Maria i altres (1995): L’evolució urbana a l’antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII), “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” (Figueres), 28, pàgs. 41-69.
Puig, Anna Maria i altres (1996): La Roses d’època visigòtica en el subsòl de la Ciutadella (All Empordà): darreres investigacions, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVII (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /2. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 1011-1026.
Puig i Cadafalch, Josep (1921-26): Excavacions a Vilagrasa, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), VII, pàgs. 90-93.
Puig i Cadafalch, Josep (1923): La catedral visigòtica d’Ègara, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona). VI, pàgs. 747-753.
Puig i Cadafalch, Josep (1924): L’architecture religieuse dans le domaine byzantin en Espagne, “Byzantion”, pàgs. 527-528.
Puig i Cadafalch, Josep (1927-31): Sivella visigòtica d’Empúries, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), VIII, pàgs. 150-151.
Puig i Cadafalch, Josep (1930): La geografia i els orígens del primer art romànic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Puig i Cadafalch, Josep (1931): Necròpolis de Tarragona i sarcòfags pagans en la necròpolis de Tarragona, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), VII (1921-26), pàgs. 100-109.
Puig i Cadafalch, Josep (1934): L’arquitectura romana a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.
Puig i Cadafalch, Josep (1936): La basílica de Tarragona, períodes paleocristià i visigòtic, Barcelona.
Puig i Cadafalch, Josep (1948): Noves descobertes a la catedral d’Ègara. La catedral primitiva. La catedral visigòtica. Les pintures de la segona catedral, Institut d’Estudis Catalans, col·l. “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica”, IX, Barcelona. 1961 L’art wisigotique et ses survivances. Recherches sur les origines et le développement de l’art en France et en Espagne du IVe au XIIe siècle, F. de Nobele, París.
Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de i Goday, J. (1909-18): L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona (reedició facsímil: Instituí d’Estudis Catalans - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983).
Puig i Griessenberger. Anna Maria (e.p.a): La localització topogràfica de l’antic port de Rhode (Roses, Alt Empordà), “XI Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà”, Puigcerdà.
Puig i Griessenberger. Anna Maria (e.p.b): Aproximació cronològica a la muralla de Rhode. Una defensa en el límit est del nucli de Santa Maria, “Empúries” (Barcelona).
Puig i Griessenberger. Anna Maria (e.p.c): Els contextos del segle VII al jaciment de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Una valoració preliminar a partir dels resultats de les darreres campanyes, “Pyrenae” (Barcelona), 29.
Puig i Verdaguer, Ferran (1992): Sant Pau del Camp, dins Catalunya romànica, vol. XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg. 227.
Pujades, Jeroni (1609): Crónica universal del Principado de Cataluña, Barcelona (reedició: Barcelona 1830-31).
Pujades i Cavalleria, Josep (1992): Memòria de l’excavació realitzada al solar de la plaça Santa Elisabet-C/dels Dolors, inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Pujades, J., Mestres, I. i Rocafiguera, M. (1992): Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al deambulatori de la catedral de Vic, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Pujades, J., Mestres, I. i Subiranas, C. (1990): Memòria de l’excavació arqueològica a l’Albergueria, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Pujades, J., Rocafiguera. M. i Subiranas, C. (1992): Programa d’Arqueologia Urbana de la Ciutat de Vic (PAUV), Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Pujades, Josep - Tió, Xavier (1990): Memòria de l’excavació realitzada a la Casa Clariana, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Quacquarelli, A. (1975): II leone e il draco nella simbòlica dell’età patrística, “Quaderni di ‘Vetera Cristianorum” (Bari), 11, pàgs. 107-119.
Ramallo, S. (1990): Talleres y escuelas musivas en la Península Ibérica, “Mosaicos romanos. Estudios sobre iconografía. Actas del homenaje in memoriam de Alberto Balil Illana”, Guadalajara, pàgs. 135-180.
Ramon i Sariñena, Ester (1990): Vil-la romana de l’Esquirol (Cambrils, Baix Camp), “Butlletí arqueològic” (Tarragona), època V, 12, pàgs. 193-194.
Ramon, Ester - Menchón, Joan-Josep (1995): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la vil·la romana de la Llosa, Cambrils (Baix Camp), juliol 1995, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Ramon, J. - Cau, M.A. (1997): Niveles de época vándala de Es Castell d’Eivissa, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 269-312.
Recio, A. (1969): El sarcófago romano-cristiano de Martos (España), “Antonianum” (Roma), XLIV, fasc. I. pàgs. 93-136.
Recio, A. (1972): Tapas romanas de sarcófagos paleocristianos en Hispania, “Actas del VIII Congreso internacional de arqueología cristiana. Barcelona 5-11 de octubre de 1969”, Barcelona-Ciutat del Vaticà, pàgs. 409-430.
Remesal, J. (1983): Transformaciones en la exportación de aceite hético a mediados del siglo III dC, “Producción y comercio del aceite en la antigüedad. II Congreso internacional”, Madrid, pàgs. 115-131.
Remolà, Josep Anton (1996): El comerç marítim durant el tardo-imperi: el cas de Tarraco a través de les àmfores, tesi doctoral, edició microfotogràfica, Universitat Autònoma de Barcelona.
Remolà, Josep Anton i altres (1994): Mas Rimbau: l’ocupació funerària al sector septentrional de Tarraco, “Actes del XIV Congrés internacional d’arqueologia clàssica. La ciutat en cl món romà. Tarragona 1993”, vol. 2, Tarragona, pàgs. 354-357.
Renom i Costa, Vicenç (1948): Diari d’excavacions 1914-1948, inèdit, Museu d’Història de Sabadell, Sabadell.
Revilla, Víctor i altres (1997): El nivell d’amortització del cardo maximus d’lluro, “Arqueomediterrània” (Barcelona), 2 (“Actes de la taula rodona sobre els contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Badalona 1996”), Àrea d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Museu de Badalona, Diputació de Barcelona, pàgs. 101-119.
Reynolds, P. (1985): Cerámica tardorromana modelada a mano de carácter local, regional y la importación de la provincia de Alicante, “Lucentum” (Alacant), IV, pàgs. 245-267.
Ribas i Beltran. Marià (1934): Orígens i fets històrics de Mataró, Mataró (reimpressió: ed. Eixarnador. Argentona 1995).
Ribas i Beltran. Marià (1963): La villa romana de Torre Llauder. Monumento históricoartístico, col·l. “Excavaciones arqueológicas en España”, vol. VII, núm. 47.
Ribas i Beltran. Marià (1968): Descubrimiento de una necrópolis romana en la basílica de Santa María del Mar, “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” (Barcelona), XII, pàgs. 5-32.
Ribas i Beltran. Marià (1975): El Maresme en els primers segles del cristianisme. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró.
Ribas i Beltran. Marià (1977): Necròpolis romana en la basílica de Santa Maria del Mar, Barcelona.
Ribas i Beltran. Marià (1988): Els orígens de Mataró, 2a edició revisada. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró.
Ribera, A. - Soriano, R. (1996): Los cementerios de época visigoda, “Saitabi”, 46, pàgs. 195-230.
Rigoir, J. (1968): Les sigillées paléochrétiennes grises et orangées, “Gallia” (París), vol. XXVI, fasc. I, pàgs. 127-244.
Riley, J.A. (1975): The Pottery from the First Session of Excavation in the Caesara Hippodrome, “Bulletin of the American School of Oriental Research” (Michigan), 218, pàgs. 25-63.
Ripoll i López, Gisela (e.p.): La transformación de la ciudad de Barcino durante la antigüedad tardía, dins Guia-catàleg del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
Ripoll i López, Gisela (1985): La necrópolis visigoda de El Carpió de Tajo (Toledo), Madrid.
Ripoll i López, Gisela (1986): Bronces romanos, visigodos y medievales en el MAN, “Boletín del Museo Arqueológico Nacional” (Madrid), IV, pàgs. 55-82.
Ripoll i López, Gisela (1989): Características generales del poblamiento y la arqueología funeraria visigoda de Hispania, “Espacio. Tiempo y Forma” (Madrid), 2, pàgs. 389-418.
Ripoll i López, Gisela (1991a): La ocupación visigoda a través de sus necrópolis (Hispania), Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, col·lecció de tesis microfitxades, 412, Barcelona.
Ripoll i López, Gisela (1991b): Materiales funerarios de la Hispania visigoda: problemas de cronología y tipología, “Gallo-romains, wisigoths et francs en Aquitaine, Septimanie et Espagne. Actes des VIIe journées internationales d’archéologie mérovingienne. Toulouse 1985”. Rouen, pàgs. 111-131.
Ripoll i López, Gisela (1993): L’archéologie funeraire en Bétique d’aprés la collection visigothique du Rómisch-Germanisches Zentralmuseum de Mayence, thèse de Nouveau Doctorat, Université de Sorbonne, París IV.
Ripoll i López, Gisela (1993-94): La necrópolis visigoda de El Carpió del Tajo. Una nueva lectura a partir de la topocronología y los adornos personales, “Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi” (Barcelona), VII-VIII, pàgs. 187-250.
Ripoll i López, Gisela (1998): Toréutica de la Bélica, siglos VI y VII d.C, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona.
Ripoll. Gisela - Darder, Marta (1994): Frena equorum. Guarniciones de frenos de caballo en la antigüedad tardía hispánica, “Espacio, Tiempo y Forma” (Madrid), 7, pàgs. 277-356.
Ripoll i Vilamajor. Jaume (1819): Ausonensis ecclesiae monumenta, Imp. I. Valls, Vic.
Riu i Barrera, Eduard (1984): Esment i especulacions sobre els enterraments alt-medievals barcelonins, “El Pla de Barcelona i la seva història. Actes del I Congrés d’història del Pla de Barcelona”, Barcelona, pàgs. 129-141.
Riu i Barrera, Eduard (1993): Barcelona, de la ciutat a la capital comtal (segles V-X), “IV Congrés d’arqueologia medieval (Alacant 1993)”, Alacant, pàgs. 23-39.
Riu i Barrera, Eduard (1996): L’estudi arqueològic i ta restauració de Sant Pere de Rodes, “Revista de Catalunya” (Barcelona), III, pàgs. 55-90.
Riu i Barrera, Eduard (1998): Sant Cugat del Vallès dins Catalunya romànica, vol. XXVII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 224-227.
Riu i Riu, Manuel (1961): Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel, siglos VI-XVI. Resumen y conclusiones, tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Riu i Riu, Manuel (1964): Revisión del problema adopcionista en la diócesis de Urgel, “Anuario de estudios medievales” (Barcelona), I. pàgs. 77-96.
Riuró, Francesc (1965): Situación actual de la ex-Ciudadela de Rosas en los aspectos legal y arqueológico, “Revista de Gerona” (Girona), 31. pàgs. 45-53.
Riuró, Francesc (1995): Crònica de cinquanta anys d’activitat arqueològica, “Quadern de treball de l’Associació Arqueològica de Girona” (Girona). 8, pàg. 87.
Riuró, Francesc - Cufí, Ferran (1961-62): Prospecciones arqueológicas en Rosas, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses” (Girona), XV, pàgs. 203-224.
Rodà, Isabel (1974): Reseña de hallazgos arqueológicos en los términos municipales colindantes de Sant Julià de Ramis, “Revista de Gerona” (Girona), 66, pàgs. 71-76.
Rodà, Isabel (1979): Un nou sarcòfag romà de la provincia de Tarragona, “Epigraphica” (Milà), XLI, pàgs. 59-65.
Rodà, Isabel (1982): Iconografia i distribució dels sarcòfags cle tema pagà en les necròpolis de Barcino, “II Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica (Montserrat, novembre 1978)”, Barcelona, pàgs. 229-238.
Rodà, Isabel (1989): Catàleg de l’epigrafia i de l’escultura clàssiques del Museu Episcopal de Vic, Caixa d’Estalvis de Barcelona - Patronat d’Estudis Ausonencs - Museu i Biblioteca Episcopals de Vic, Vic.
Rodà, Isabel (1990): I sarcogafi delia Bottega di Cartagine a Tarraco, “L” Africa romana. Atti del VII convegno di studio (Sassari, diciembre 1989)”, vol. II, Sassari, pàgs. 727-736.
Rodà, Isabel (1994a): Balanç actual de l’epigrafia cristiana a Catalunya, “III Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 111-113.
Rodà, Isabel (1994b): Iconografía y epigrafía en dos mosaicos hispanos: las villas de Tossa y de Dueñas, “IV Coloquio internacional de mosaico antiguo”, Guadalajara, pàgs. 35-42.
Rodà, Isabel (1997): L’antiguitat, dins Escultura antiga i medieval, vol. VI d’Ars Cataloniae, ed. l’Isard, Barcelona.
Rodeja, Eduard (1960): Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses” (Figueres), II.
Rogent. F. - Soler, C. (1898): La catedral de Barcelona, Parera y Cía. editores, Barcelona, pàgs. 7-27.
Roig, J., Coll, J.M. i Molina, J.A. (1995): L’església vella de Sant Menna (Sentmenat): del segle V al XX, 1500 anys d’evolució històrica. Ajuntament de Sentmenat, Sentmenat.
Roig i Deulofeu, Albert (1983): Informe sobre la sivella visigòtica del Coll del Galí (St. Llorenç Savall, Vallès Occ.), treball inèdit.
Roig, Albert - Roig, Jordi (1995): La necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders): el poblament d’època visigòtica al Bages (segles VI-VII), “Dovella” (Manresa), 51, II època, pàgs. 41-47.
Rosenstingl, R. (1982): La pervivencia del difunto en el sarcófago de la orante (Sant Feliu de Girona), “II Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica (Montserrat, novembre 1978)”, Barcelona, pàgs. 243-257.
Rouche, Michel (1979): L’Aquitaine des wisigoths aux arabes (418-781). Naissance d’une región. París.
Rouche, Michel (1983): La destinée des biens de Saint-Remi durant le Haut Moyen Age, a W. Janssen - D. Lohrmann: Viila-curtis-grangiu. Landwirtschaft zwischen Loire und Rhein von der Römerzeit zum Hochmittelalter, Munic, pàgs. 46-61.
Roure, A. i altres (1988): La vil·la romana de Vilauba (Camós). Estudi d’un assentament rural, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, col·l. “sèrie monogràfica” 8, Girona.
Rovira, Maria del Carme (1997): Els ornaments personals, dins Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant. Segles IV-XIX, Govern d’Andorra, col·l. “Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra”, núm. 4, Andorra, pàgs. 150-153.
Ruf, Maria Àngels - Villaró, Albert (1992-93): L’església romànica de Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell), XI, pàgs. 487-509.
Rüger, Christoph B. (1968): Römische Keramik aus dem Kreuzgang der Katedrale von Tarragona, “Madrider Mitteilungen” (Berlín-Madrid), 9, pàgs. 237-258.
Ruiz Bueno, D. (1987): Actas de los mártires, col·l. “Biblioteca de Autores Cristianos”, 75, Madrid.
Ruiz de Arbulo, Joaquín (1994): Edificios públicos, poder imperial y evolución de las élites urbanas en Tarraco (s. II-IV dC), dins Ciudad y comunidad cívica en Hispania (ss. II y III dC), CSIC, col·I. “Casa de Velázquez”, 40. Madrid, pàgs. 93-113.
Russell, Josiah C. (1972): Medieval Regions and their Cities, Newton Abbot.
Sada i Castillo, Pilar (1995): Recuperació del sarcòfag dit del pedagog en la necròpolis paleocristiana, dins La mirada de Roma. Retrats romans dels museus de Mérida, Tolouse i Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Tarragona, núm. 30, pàg. 71.
Sáenz Guerrero, Horacio (1947): Importantes hallazgos arqueológicos en Tarrasa y Sabadell. “La Vanguardia” (Barcelona).
Sales i Carbonell, Jordina (e.p.): Necrópolis cristianas tardoantiguas en el área catalana: estado de la cuestión, “III Encuentro internacional de Hispania en la Antigüedad Tardía. Santos, obispos y reliquias. 13-16 de octubre de 1998”, Alcalá de Henares.
Sales i Carbonell, Jordina (1992 94): Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l’Anoia, “Acta histórica et archaeologica mediaevalia” (Barcelona), 14-15, pàgs. 317-336.
Sales i Carbonell, Jordina (1996-97): El problema cronocultural de les necròpolis durant l’Antiguitat Tardana, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVIII, pàgs. 1265-1279.
Sales, Jordina - Serra, Josep (1993): Memòria de la intervenció d’urgència realitzada a la necròpoli de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages), inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Sales, J., Enrich, J. i Serra, J. (1994): La necròpolis del Serral (Santa Maria de Miralles, Barcelona). Novetats sobre les necròpolis rurals durant l’Antiguitat Tardana, “Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló” (Castelló de la Plana), 17, pàgs. 419-433.
Salom i Garreta, Cristòfor (1996): Canvi i transformació urbana a l’antiguitat tardana: el cas de Tàrraco, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat Rovira i Virgili.
Salomonson, J.W. (1968): Étude sur la céramique romaine d‘Afrique sigillé claire et céramique commune de Henchir el Ouiba (Raqqada) en Tunisie centrale, “Bulletin van de Vereeniging tot Bevordering der Kennis van de Antieke Beschaving te’s Gravehage” (Gravehage), XLIII, pàgs. 80-145.
Salrach i Marès, Josep Maria (1993): Bases materials de l’estat a l’època carolíngia. L’exemple dels comiats catalans, “lles Jornades de debat. El poder de l’estat: evolució, força, raó”. Reus, pàgs. 49-96.
Salrach i Marès, Josep Maria (1997a): Mas prefeudal i mas feudal, dins J. Bolòs - J.J. Busqueta (eds.): Territori i societat a l’edat mitjana, I, Lleida, pàgs. 13-40.
Salrach i Marès, Josep Maria (1997b): Prácticas judiciales, transformación social y acción política en Cataluña (siglos IX-XIII), “Hispania. Revista española de historia”, LVII/3, núm. 197, pàgs. 1009-1048.
Sánchez i Campoy, Eduard (1989): Memoria de les excavacions al jaciment de l’Aiguacuit (Terrassa, Valles Occ.), inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez i Campoy, Eduard (1991): Memoria dels sondeigs arqueològics a Can Solà del Racó (Matadepera, Valles Occ.), inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez i Campoy, Eduard (1993): Memoria del salvament arqueològic realitzat a la necròpoli del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages), 11 i 12 d’abril de 1992, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez, Eduard - Olivares, David (1998): La intervenció arqueològica al Collet del Cargol, “Quadern central” (Manresa), 5, pàgs. 2-3.
Sánchez Real, José (1949): Recensión al último libro de Serra y Vilaró, “Boletín arqueológico” (Tarragona), IV sèrie, abril-desembre, pàg. 215 i ss.
Sánchez Real, José (1951): Hallazgos recientes. Fragmento de un sarcófago, “Boletín arqueológico” (Tarragona), LI, pàgs. 84-85.
Sánchez Real, José (1951*): Los mosaicos romanos de Paret Delgada, “Boletín arqueológico” (Tarragona), LI, pàgs. 108-109.
Sánchez Real, José (1955): Publicaciones sobre Tarragona. Excavación del anfiteatro romano de Tarragona. Campañas 1948-49, 1951-52-53 de S. Ventura Solsona, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època V, 49-52, pàgs. 131-135.
Sánchez Real, José (1963): Un taller de decoración hispanovisigoda de Tarragona, “Boletín arqueológico” (Tarragona), època IV, 77-78, pàgs. 15-17.
Sánchez Real, José (1969): Exploración arqueológica en el jardín de la catedral de Tarragona, “Madrider Mitteilungen” (Berlín-Madrid), pàgs. 276-295.
Sánchez Real, José (1989): Una petita necròpolis a prop de Riudoms, “Lo Floc” (Riudoms), 107, pàgs. 6-7.
Sánchez Real, José (1990a): En busca de Cal·lípolis, “Treballs canongins 1990” (la Canonja), pàgs. 131-175.
Sánchez Real, José (1990b): El método en la arqueologia tarraconense. Las construcciones monumentales de la parte alta II. A) La zona “sagrada”, “Butlletí arqueològic” (Tarragona), època V, 10-11, pàgs. 49-115.
Sanmartí, Enric (1986): Una patena d’ús litúrgic trobada a Onda (Plana Baixa, Castelló), “Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses” (Castelló), 12, pàg. 267 i ss.
Sanmartí, Enric (1993): Ampurias, Grupo 16, “Cuadernos de arte español”, Madrid.
Sanmartí, Enric - López, Albert (1982): Excavacions al temple de Vic. Campanya 1980, “Ausa” (Vic), X (“XI Simposi de prehistoria i arqueología peninsular”), pàgs. 261-273.
Sanmartín, R - Palol, P. de (1972): Necrópolis paleocristiana de Cartagena, “Actas del VIII Congreso internacional de arqueología cristiana. Barcelona, 5-11 de octubre de 1969”, Barcelona-Ciutat del Vaticà, pàgs. 447-458.
Sanz Roca, J. (1968): La torre del fum, “Revista Ancora” (Sant Feliu de Guíxols), número extraordinari.
Saorín Casado, Anna-Maria (1986): Memoria de la intervenció al C/Montmany, 35 de Valldoreix (Valles Occ.), 29 de juliol/10 d’agost 1986, inèdita. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Sapelli, M. (1985a): Sarcofago strigilato a lenos con busto di defunta e gruppi di leone e cerbiatto, dins Museo Nazionale Romano, 1.8. Le sculture, part 1. pàgs. 1-5.
Sapelli, M. (1985b): Sarcofago strigilato com scena di lettura e figure dei defunti alle estremità, dins Museo Nazionale Romano. 1.8. Le sculture, pàgs. 238-239.
Sapelli, M. (1985c): Sarcofago strigilato con filosofo e musa e figure di orante e pastare, dins Museo Nazionale Romano. 1.8. Le sculture, pàgs. 242-245.
Sapin, Charles (1978): Notes à propos de quelques chapiteaux inédits du Haut Moyen Âge en Bourgogne, “Bolletin monumental” (París), pàgs. 49-53.
Scheurer, F. - Lablotier, A. (1914): Fouilles du cimetière barbare de Bourgogne, París i Nancy.
Schlunk, Helmut (1945): Relaciones entre la península ibérica y Bizancio durante la época visigoda, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XVIII, pàgs. 177-204.
Schlunk, Helmut (1947): El sarcófago de Castiliscar y los sarcófagos paleocristianos de la primera mitad del siglo IV, “Príncipe de Viana” (Pamplona), XXVI, pàgs. 305-353.
Schlunk, Helmut (1941*): Ars Hispaniae, vol. II, ed. Plus Ultra, Madrid.
Schlunk, Helmut (1951): Un taller de sarcófagos cristianos en Tarragona, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXIV. pàgs. 67-97.
Schlunk, Helmut (1959): Untersuchungen im frühchristlichen Mausoleum von Centcelles, dins Neue deutsche Ausgrabungen im Mittelmeergebiet und im Vorderen Orient, Berlín, pàgs. 344-365.
Schlunk, Helmut (1964): Byzantinische Bauplastik aus Spanien, “Madrider Frühchristlichen”, 5.
Schlunk, Helmut (1967a ):Sarkophage aus christlichen Nekropolen in Karthago und Tarragona, “Madrider Mitteilungen” (Madrid-Berlín). VIII. pàgs. 230-257.
Schlunk, Helmut (1967b): Nuevas interpretaciones de sarcófagos paleocristianos españoles, “Actas de la I Reunión nacional de arqueología paleocristiana (Vitoria, octubre 1966)”, Vitòria, pàgs. 101-116.
Schlunk, Helmut (1968): Bemerkungen über den Bethessarkophag von Tarragona, “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” (Barcelona), XII, pàgs. 93-100.
Schlunk, Helmut (1972): Sarcófagos paleocristianos labrados en España, “Actas del VIII Congreso internacional de arqueología cristiana. Barcelona, 5-11 de octubre 1969”, Barcelona-Ciutat del Vaticà, pàgs. 187-218.
Schlunk, Helmut (1982): Las conexiones históricas del cristianismo hispánico a través de su iconografía, “II Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica (Montserrat, novembre 1978)”, Barcelona, pàgs. 55-70.
Schlunk, Helmut (1988): Die Mosaikkuppel von Centcelles, Mainz.
Schlunk, Helmut - Hauschild, Theodor (1962): Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles, “Excavaciones arqueológicas en España”, 18, Madrid.
Schlunk, Helmut - Hauschild, Theodor (1978): Hispania Antiqua. Die Denkmaler der frühchristlichen und westgotischen Zeit, Verl. Philipp von Zabern, Mainz am Rhein.
Schulten, Adolf (ed.) (1952): Estrabón. Geografía de Iberia, col·l. “Fontes Hispaniae Antiquae”, fase. VI, Librería Bosch, Barcelona. schumacher, W.N.
Schulten, Adolf (ed.) (1977): Hirt und “Guter Hirt”, “Römische Quartalschrift” Supplementheft, 34, Herder, Roma.
Schwab, M. (1907): Rapport sur les inscriptions hébraïques de l’Espagne, “Nouvelles archives des missions scientifiques et littéraires”, XIV. pàgs. 235-238.
Serra i Ràfols, Josep de C. (1921-26): Estàtues femenines i fragments escultòrics diversos a la necròpoli de Tarragona, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), VII, pàgs. 96-99.
Serra i Ràfols, Josep de C. (1925a): Les troballes escultòriques a la necròpoli romano-cristiana de Tarragona, “Gaseta de les Arts” (Barcelona), 25, pàgs. 1-2.
Serra i Ràfols, Josep de C. (1925b): Sarcòfags de pedra esculturals de la necròpoli de Tarragona, “Butlletí de l’Associació Catalana d’Antropologia. Etnologia i Prehistòria” (Barcelona). III, pàgs. 215-225.
Serra i Ràfols, Josep de C. (1927-31): Les muralles ibèriques i romanes de Girona, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), pàgs. 69-84.
Serra i Ràfols, Josep de C. (1943): La Villa Fortunatus de Fraga, “Ampurias” (Barcelona), V. pàgs. 6-35.
Serra i Ràfols, Josep de C. (1963): Dues representacions de Bacus o Dionysos trobades a Barcelona, dins “A Pedro Bosch Gimpera en el septuagésimo aniversario de su nacimiento”, Mèxic, pàgs. 403-410.
Serra i Ràfols, Josep de C. - Fortuny, Epifani de (1949): Excavaciones en Santa María de Egara (Tarrasa), Ministerio de Educación Nacional - Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas, col·l. “Informes y memorias”, 18, Madrid.
Serra, J. de C. - Maluquer, J. (1947): Enterramientos en tegulae y losas en la montaña de Sant Llorenç del Munt, “Ampurias” (Barcelona), 9-10, pàgs. 296-300.
Serra i Rosselló. J. (1961): Ermites del Vallès, Barcelona.
Serra i Vilaró, Joan (1928): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, “Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades”. 93, Madrid.
Serra i Vilaró, Joan (1929): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, “Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades”, 104, Madrid.
Serra i Vilaró, Joan (1930): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, “Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades”, 111, Madrid.
Serra i Vilaró, Joan (1932): Excavaciones en Tarragona, “Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades”, 1 16, Madrid.
Serra i Vilaró, Joan (1935): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, “Memorias de la Junta Superior del Tesoro Artístico”, 133. Madrid.
Serra i Vilaró, Joan (1936): Fructuós, Auguri i Eulogi, màrtirs sants de Tarragona, Suc. de Torres i Virgili, Tarragona.
Serra i Vilaró, Joan (1943): San Prospero de Tarragona y sus discípulos refugiados en Italia en el año 711, Biblioteca Històrica Balines, sèrie 2, vol. 65, Barcelona.
Serra i Vilaró, Joan (1944): Sepulcros y ataúdes de la necrópolis de San Fructuoso (Tarragona), “Ampurias” (Barcelona), VI.
Serra i Vilaró, Joan (1948): La necrópolis de San Fructuoso, Tarragona.
Serra i Vilaró, Joan (1960): Santa Tecla la Vieja. La primitiva catedral de Tarragona, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona.
Slchtermann, H. - Koch, G. (1982): Römische Sarkophage, Munic.
Simon, M. (1938): Sur l’origine des sarcophages chrétiens du type de Béthesda, “Mélanges d’archéologie et d’histoire” (Roma), LV, fascs. I-IV, pàgs. 201-223.
Simposi internacional sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa, 20, 21 i 22 de novembre de 1991. Actes, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Terrassa 1992.
Sitjes i Molins, Xavier (1977): Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa.
Solà, Joan (1927-31): La sivella visigòtica de Sant Llorenç del Munt, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), pàg. 151.
Sotomayor, Manuel (1960): Notas sobre la orante y sus acompañantes en el arte paleocristiano, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), XXXIV, pàgs. 5-20.
Sotomayor, Manuel (1969): Fragmentos pequeños romano-cristianos en Córdoba y Tarragona, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XLII, pàgs. 183-189.
Sotomayor, Manuel (1972-74): Una posible “ley” de la iconografía paleocristiana: la “ley de la subrogación”, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XLV-XLVII, pàgs. 205-212.
Sotomayor, Manuel (1973): Datos históricos sobre los sarcófagos romano-cristianos de España, Universidad de Granada, Granada.
Sotomayor, Manuel (1975): Sarcófagos romano-cristianos de España. Estudio iconográfico, Universidad de Granada, Granada.
Sotomayor, Manuel (1982): Penetración de la Iglesia en los medios rurales de la España tardorromana y visigoda, “Cristianizazione ed organizzazione ecclesiastica delle campagne nell’Alto Medioevo. Espansione ed resistenze. XXVIII Settimana di studio del Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo. Spoleto 1980”, vol. 1, Spoleto, pàgs. 639-683.
Steponaitis, V.P. (1984): Technological Studies of Prehistòric Pottery from Alabama: Physical Properties and Vessel Function, dins S.E. Van der Leeuw i A.C. Pritchard (eds.): The Many Dimensions of Pottery. Ceràmics in Archaeology, Amsterdam.
Subiranas, Carme (1993): Memoria de l’excavació arqueològica al pati del convent de les Sagramentàries, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Subiranas, Carme - Pujades, Josep (1995): Memoria de l’excavació arqueològica a la Presó. Palau Episcopal, inèdita, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Tarrats, F., Ramon, E. i Macias, J.M. (1998): Noves intervencions a la vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès), dins Tribuna d’arqueologia 1996-1997, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 35-36.
Tchirakadzé, C. - Mora, P. (1990): Des sépultures et une plaque-boucle du Haut Moyen Âge à Bavans (Boubs), “Bulletin de la Societé d’Émulation de Montbéliard”, 112, pàgs. 147-191.
TED’A (Taller-Escola d’Arqueologia) (1987): Els enterraments del Parc de la Ciutat i la problemàtica funerària de Tàrraco, col l. “Memòries d’excavació”, I, Tarragona.
TED’A (Taller-Escola d’Arqueologia) (1991): Un abocador del segle V dC en el Fòrum Provincial de Tàrraco, col·l. “Memòries d’excavació”, 2, Tarragona.
TED’A (Taller-Escola d’Arqueologia) (1992): L’amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l’església romànica, 2 vols., col l. “Memòries d’excavació”, 3, Tarragona.
Thompson, E.A. (1971): Los godos en España, Alianza Editorial, Madrid.
Tortorella, S. (1981): Ceramica di produzione africana e rinvenimenti archeologici sottomarini delia media e tarda età imperiale: analisi dei dati e dei contributi reciproci, “Mélanges de l’École Française de Rome. Antiquité” (Roma), 93, pàgs. 355-380.
Tortorella, S. (1984): La ceramica fine da mensa africana dal IV al VII secolo d.C., dins Società romana e Impero Tardoantico, vol. III, A. Giardina (ed.), Bari, pàgs. 211-225 i 819-820.
Tortorella, S. (1985): La ceramica africana: un riesame delia problematica, dins Ceràmiques hellenistiques et romaines, ol. II, Centre de Recherches d’Histoire Ancienne de Besançon, Besançon, pàgs. 315-322, figs. 1-18.
Travesset, Magí (1992): Una necròpolis paleocristiana a la Barcelona de l’època del bisbe Sant Pacià (segle IV d.C.), “Finestrelles. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias” (Barcelona), pàgs. 71-140.
Tremoleda, J., Roure, A. i Castanyer, P. (1986-87): Recull i estudi dels materials romans de l’àrea de Banyoles, “Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Homenatge a Pere Alsius i Torrent” (Banyoles), pàgs. 121-145.
Tulla, J., Beltran, P. i Oliva, C. (1927): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona, “Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades”, 88, Madrid.
Tuset, Francesc (1997): La basílica de El Bovalai; dins Arqueologia a Catalunya avui, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 153-154.
Tuset, Francesc (1982*): Les termes de la Vil-la Fortunatus de Fraga, tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Tuset, Francesc (1996): La Vil-la Fortunatus de Fraga, dins Historia. Política, societat i cultura als Països Catalans, vol. I, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàgs. 372-373.
Udina i Abelló, Antoni (1984): La successió testada a la Catalunya altomedieval. Fundació Noguera, Barcelona.
Udina i Martorell, Frederic (1951): El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, CSIC, Barcelona.
Vall i Rimblas, Ramon (1977): Sant Feliuet de Vilamilans, Sabadell.
Vall i Rimblas, Ramon (1998): El mil·lenari de Santiga, “Quadern” (Sabadell), 33, pàgs. 322-323.
Vall, Ramon - Masvidal, Agustí (1983): El romànic del Vallès, ed. Ausa, Sabadell.
Vallès, Jordi - Bosch, Josep Maria (1992): Hipòtesis sobre l’espai funerari rural del segle quart al segle onze. El Camp de l’Alzina, un exemple de cementiri comunal, “Olerdulae” (Vilafranca del Penedès), any XIX, pàgs. 103-122.
Vayreda, Pere (1931): El priorat de Lladó i les seves filials, ed. Balmes, Barcelona.
Vayreda, Pere (1941): El collado celebántico, “Ampurias” (Barcelona), III, pàgs. 39-43.
Vázquez de Parma, L. (1967): Studien zu Recopolis. 3. Die archäologischen Funde, “Madrider Mitteilungen” (Berlín-Madrid), 8, pàgs. 259-280.
Ventura i Solsona, Samuel (s.d.): Memoria del anfiteatro, manuscrit inèdit. Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona.
Ventura i Solsona, Samuel (1941): Museo Paleocristiano de Tarragona, “Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales” (Madrid), pàgs. 92-94.
Ventura i Solsona, Samuel (1942): Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales (1941) Iextractos], Madrid.
Ventura i Solsona, Samuel (1954): Noticia de las excavaciones en curso en el anfiteatro de Tarragona, “Archivo Español de Arqueología” (Madrid), XXVII, pàgs. 259-280.
Ventura i Solsona, Samuel (1955): El anfiteatro romano y su tradición cristiana, “Semana Santa” (Tarragona).
Verrié, Frederic Pau (1972): Le baptistère de Barcelone, “VIII Congreso internacional de arqueología cristiana. Barcelona 5-11 de octubre de 1969”, Barcelona - Ciutat del Vaticà, vol. I, pàgs. 605-610.
Verrié, Frederic Pau (1975): II battistero di Barcellona, “IX Congresso internacional di archeologia cristiana (Città del Vaticano)”, vol. II, pàgs. 599-600.
Verrié, Frederic Pau i altres (1967): Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona, “Actas de I Reunión nacional de arqueología paleocristiana. Vitoria 1966”, Vitoria, pàgs. 43-82.
Verrié, Frederic Pau i altres (1972): Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona, “XII Congreso nacional de arqueología”, pàgs. 778-781.
Verrié, F.P., Granados, O. i Pradell, J. (1980): Fragments de pintura mural de tradició romana d’època paleocristiana, dins Barcelona restaura, pàgs. 14-19.
Veas, N. - Sánchez, J.C. (1988): Nuevas cruces con laurea de época visigoda en la provincia de Càceres, “Boletín de arqueología medieval” (Madrid), 2, pàgs. 97-107.
Vega, J. de la (1993): Els primers batecs histories de Sant Martí de Provençals, Barcelona.
Vicent, A.M. (1957-58): Restos arqueológicos de la Valencia visigoda, “Ampurias” (Barcelona), XIX-XX.
Vicent, A.M. (1967): Nuevas piezas visigodas en el Museo Arqueológico de Córdoba, “Actas de la I Reunión nacional de arqueología paleocristiana. Vitoria 1966”, Vitòria, pàgs. 185-198.
Vidal i Álvarez, Sergi (e.p.): Els fragments de sarcòfag tardoromà de Tona, “Llibre de Tona” (Tona).
Vieillard-Troiekouroff, M. (1962): Les sculptures et objets préromans retrouvés dans les fouilles de 1860 et de 1886 à Saint-Martin de Tours, “Cahiers archéologiques” (París), XIII, pàg. 99 i ss.
Vigué, Jordi - Pladevall, Antoni (1974): El monestir romànic de Sant Pau del Camp, Artestudi Edicions, Barcelona.
Vilà i Bota, Maria del Vilar (1983): La ciudad romana de Blandae, tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
Vilaseca, Salvador - Prunera, Albert (1966): Sepulcros de losas, antiguos y alto medievales, de las comarcas tarraconenses, “Boletín arqueológico” (Tarragona), época IV, fases. 93-96, pàgs. 25-48.
Villalbí, Mar - Forcadell, Antoni (1997): Recerques arqueològiques al Mas del Toril, “Lo Senienc” (la Sénia), 97, pàgs. 23-25.
Villanueva i Astengo, Jaume (1803-52): Viage literario a las iglesias de España, Madrid-Valéncia.
Villaró Boix, Albert (e.p.a): Excavacions d’urgència a la ciutat d’Urgell: una aproximació als seus orígens tardoromans, “XI Col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà”.
Villaró Boix, Albert (e.p.b): Intervencions arqueològiques a la Seu d’Urgell: cap a un horitzó tardoromà, “Revista d’arqueologia de Ponent” (Lleida).
Villaró Boix, Albert (1995): Hèrcules i la ciutat. Un passeig per la història de la Seu, Caixa de Catalunya, Barcelona 1995.
Vinyals, Fermí (1978): Història de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga, Santa Perpètua de Mogoda.
Vives, Josep (1927-31): Inscripció cristiana de Lleida, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona), VIII, pàg. 40.
Vives, Josep (1937-40): La necrópolis romano-cristiana de Tarragona, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), pàgs. 47-60.
Vives, Josep (1946): Oracional visigótico, col·l. “Monumenta Hispaniae Sacra”, sèrie litúrgica, 1, Barcelona.
Vives, Josep (1949): Un nuevo altar romano-cristiano en la Tarraconense, “Analecta Bollandiana” (Brussel·les), LXVII, pàgs. 401-406.
Vives, Josep (1969): Inscripciones cristianas de la España romana y visigoda. Biblioteca Balmes-CSIC, Barcelona (la edició: 1942).
Vives, M. (e.p.): Reivindicació de Sant Esteve de Castellet com una antiga cruïlla de camins, “Miscel·lània Penedesenca” (Vilafranca del Penedès).
Vives, Josep - Gibert, Guiu (1964): Restes precistercenques a Poblet, “Analecta Montserratensia” (Barcelona), X (Miscel·lània d’homenatge a Anselm M. Albareda), pàgs. 191-202.
Vivó i Codina, David (1996): La amazonomaquia de Fidias en Ampurias, “Actes de la II Reunió sobre escultura romana a Hispània. Tarragona 1995”, Tarragona, pàgs. 213-222.
Vivó i Codina, David (1996-97): Un exemple de la monumentalització escultòrica del fòrum d’Empúries durant l’època augústea”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), XXXVI (“Actes del congrés d’homenatge al Dr. Pere de Palol /1. Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona, 23, 24 i 25 de novembre de 1995”), pàgs. 469-480.
Volbach, W.F. (1977): Avori di scuola ravennate nel V e VI secolo, Ravenna.
Volk, Terence R. (e.p.): The La Grassa Hoard and Other Finds of Visigothic Gold from Tarraconensis, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), LXXII.
Ward Perkins, J.B. (1937): The Sculpture of Visigothic France, “Arehaeologia or Miscellaneous Tracts Relating to Antiquity” (Londres), LXXXVII, pàgs. 79-128.
Warland, R. (1994): Status und Formular in der Repräsentation des spätantiken Führungsschicht, “Römische Mitteilungen” (Heidelberg), 101, pàgs. 175-202.
Werner, J. (1938): Italisches und koptisches Bronzegeschirr des 6. und 7. Jahrhunderts nordwärts der Alpen, “Festschrift Th. Wiegand”, 1936, Munic, pàgs. 74-86.
Werner, J. (1954-57): Zwei gegossene koptische Bronzeflaschen aus Salona, “Viesnik sa archeologiju i historiju Dalmatinsku” (Salona), LVI-LIX, pàgs. 115-128.
Werner, J. (1994): Broches de cinturón bizantinos de los siglos VI y Vil, con motivos del Fisiólogo, “111 Reunió d’arqueologia cristiana hispànica (Maó 1988)”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 49-54.
Wheeler, A. - Locker, A. (1985): The Estimation of Size in Sardinas (Sardina pilchardus) from Amfhorae in a Wreck at Randello, Sicily, “Journal of Archaeological Science” (Londres), 12, pàgs. 97-100.
Wilpert, G. (1928): Les fragments de sarcophages chrétiens de Die, “Analecta Sacra Tarraconensia” (Barcelona), IV, pàgs. 251-259.
Wilpert, G. (1929-32): I sarcofagi cristiani antichi, 2 vols., Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana, Roma.
Young, Bailey K. (1984): Quatre cimetières mérovingiens de l’Est de la France, BAR (International Series, 208), Oxford.
Zeiss, Hans (1934): Die Grabfunde aus dem spanischen Westgotenreich, Berlín-Leipzig.
Zimmermann, Michel (1991): Naissance d’une principauté: Barcelone et les autres comtes catalans aux alentours de l’an Mil, “Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil. Actes del col·loqui internacional Hug Capel”, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàgs. 111-135.