Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Heinz Zednik
Música
Tenor austríac.
Estudià música a Viena i hi debutà el 1964 Un any després fou contractat per l’Òpera de la capital austríaca, on el 1976 participà en l’estrena de Kabale und Lieber , de W Egk Entre el 1970 i el 1980 actuà ininterrompudament al Festival de Bayreuth, on s’especialitzà en els papers de Mime i Loge, els mateixos amb què es presentà al Metropolitan de Nova York el 1981 Especialitzat en papers còmics per a tenor d’òpera alemanya, ha compaginat el repertori tradicional WA Mozart, R Wagner, R Strauss i el d’autors de la segona meitat del segle XX Estrenà òperes de L Berio, com Un re in…
hornpipe
Música
Dansa de tempo ràpid popular a Gal·les, Escòcia, Irlanda i Anglaterra.
Se’n distingeixen tres tipus El primer es caracteritza per ser una dansa solista, en què un o diversos dansaires alhora ballen independentment A Escòcia i Galles existí des d’antic, a Anglaterra almenys des del segle XVI, i a Irlanda, on no era una dansa autòctona, es desenvolupà en competicions El segon tipus, una dansa circular en parelles, predominà a Anglaterra des del segle XV fins al principi del XVII Finalment, el tercer tipus és una mena de country dance contradansa , típica de la segona meitat del segle XVII, que es ballava per parelles en filera i es caracteritzava pel seu ritme…
Bernat Casals Forés

Bernat Casals Forés
Arxiu B. Casals
Hípica
Genet i preparador.
El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…
Ernst Peter Johannes Maag
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en…
Antoni Wit
Música
Director d’orquestra polonès.
L’any 1967 acabà els estudis a l’Acadèmia de Música de Cracòvia i començà a treballar com a assistent de W Rowicki en l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia Després d’estudiar amb N Boulanger a París 1967-68, el 1969 es graduà en composició a l’Acadèmia de Música de Cracòvia un cop finalitzats els cursos amb K Penderecki Seguí la seva formació a Tanglewood amb S Skrowaczewski i S Ozawa, i del 1974 al 1977 fou director artístic i principal de la Filharmònica de Pomerània de Bydgoszcz A continuació dirigí la Simfònica de la Ràdio de Cracòvia 1977-83, la Simfònica de la Ràdio Nacional…
Adam Fischer
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia…
Tomàs Padró i Pedret
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni Aquest influí sempre en la seva obra d’illustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W° —, Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , El Tiburón , Lo Xanguet , La Campana de Gràcia , El Cañón Krupp , La Llumanera de Nova York i altres El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré , The Graphic i Der Illustrierte…
Gran Museu Egipci
Museu
Institució museística egípcia dedicada íntegrament a l’antic Egipte, inaugurada oficialment el novembre del 2025 a Guiza.
Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects Irlanda és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí Destaca el gran atri on s’exposen estàtues monumentals, com la de Ramsès II que fou la primera peça installada en el museu el 2018, i alberga colleccions íntegres, entre les quals les del tresor de Tutankhamon, que anteriorment es podia veure al Museu Egipci del Caire Incorpora tecnologia avançada de realitat virtual en tot l’espai expositiu El 5 de gener de 2002 es posà la…
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68…
Sethi I
Història
Faraó de la dinastia XIX (1318-1304 aC).
Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or…