Resultats de la cerca

Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’escena, com l'…

Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata Sylvia 1744 i A…

Rebé una sòlida formació, tant de música com d’humanitats El 1785 guanyà tres premis del Catch Club, per un catch , un cànon i un glee Aquest fet li proporcionà una bona reputació i el consolidà com a compositor Fou organista de diverses esglésies d’Anglaterra, entre les quals Saint George the Martyr, a Bloomsbury 1783, i Saint Paul i Covent Garden 1789, a Londres El 1791 rebé algunes classes de J Haydn Fou organista de l’Asylum for Female Orphans en 1792-1802, període durant el qual es dedicà a la docència La seva producció, representada abundantment per l’obra vocal - catches , glees ,…

Rebé les primeres classes de música de l’organista John Walter El 1693 era alumne de H Purcell i el 1694 fou nomenat organista al New College d’Oxford Arribà a ser organista a la capella reial el 1708 i segon compositor el 1714 Des del 1715 fou també organista de Saint Martin-in-the-Fields Autor de considerable talent, conpongué música per a l’escena, odes i cançons i música sacra i instrumental Entre les seves obres escèniques cal destacar The Judgment of Paris 1701 i The Tempest 1712 Pel que fa a la producció religiosa, són notables els seus trenta anthems La característica més singular…

S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències italianes La música…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un dels quals,…

Durant més de mig segle fou el cantant més important dels teatres londinencs i el compositor més popular de cançons Començà a destacar com a solista el 1695, en la companyia on treballava H Purcell, interpretant obres del famós compositor El 1698 estrenà The Island Princess , composta juntament amb D Purcell i J Clarke, en la qual la seva interpretació d' Enthusiastic Song li valgué una popularitat immensa Leveridge cantà també òperes a l’estil italià, especialment en papers còmics Durant una temporada actuà en la companyia de GF Händel, interpretant òperes d’aquest compositor, com ara Il…

Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva música litúrgica…

Ingressà al cor de la capella reial, aleshores sota la direcció del compositor i organista John Blow, on està documentat el 1685 Entre el 1692 i el 1695 fou organista al Winchester College i el 1699 fou nomenat organista de la catedral de Saint Paul de Londres Cinc anys més tard esdevingué mestre del cor, i poc després compartí el càrrec d’organista de la capella reial amb William Croft fins el 1707, any en què se suïcidà Clarke compongué música religiosa, odes, cançons, música incidental per a teatre i peces instrumentals Aconseguí la seva reputació com a compositor d' anthems , molts dels…