Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
Aristòfanes
Teatre
Comediògraf grec.
Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees democràtiques…
Pere Palay i Companyia, fabricant de galetes a Badalona
Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial La fàbrica s’installà a Badalona el 1859 La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860 Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm 1 El seu primer producte va ser la galeta…
resolutiu
Farmàcia
Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o una lesió, especialment dit dels emplastres i cataplasmes que hom aplica en calent sobre la pell per tal de resoldre un procés infecciós subcutani, com ara un abscés, un furóncol, etc.
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer consistent en un tascó de tall viu que hom fixa en un forat de l’enclusa i que serveix per a tallar peces de ferro que hom hi aplica al damunt i que hom copeja amb maça o martell.
desembussador
Ventosa de cautxú proveïda d’un mànec, o un altre aparell anàleg, que hom aplica al desguàs d’una aigüera i amb la qual hom injecta un cert volum d’aigua a pressió per tal de desembussar un sifó o una canonada obstruïts.
regles de Fleming

Regles de Fleming per a la mà dreta i la mà esquerra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regles mnemotècniques, més conegudes com a regles dels tres dits o com a regla de la mà dreta i regla de la mà esquerra, que hom aplica orientant els tres primers dits de cada mà segons els eixos d’un tríedre trirectangle.
La regla de la mà dreta relaciona els sentits del camp magnètic, del moviment d’un conductor en el si d’aquest camp i del corrent induït en el conductor pel camp principi dels generadors La regla de la mà esquerra relaciona els sentits del camp magnètic, del desplaçament d’un corrent en el si d’aquest camp i de la força que, com a conseqüència, actua sobre el corrent principi dels motors
S
Química
Símbol derivat del llatí sinister, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol R i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
cabota
Oficis manuals
Cap o extrem més gruixut d’un clau, un rebló, un cargol, etc, damunt el qual hom pica per a fer-lo entrar, o bé aplica, quan es tracta d’un cargol la clau o el tornavís per a cargolar-lo o descargolar-lo.
autèntic
Música
Adjectiu que s’aplica -en oposició a plagal- a les cadències harmòniques conclusives en les quals l’acord de dominant precedeix el de tònica (cadència autèntica), i als modes gregorians (mode) l'àmbit dels quals comprèn l’octava immediatament superior a la seva nota finalis.
Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de tònica a tònica d’una melodia tonal