Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes. Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial. La fàbrica s’instal·là a Badalona el 1859.
La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860. Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm. 1. El seu primer producte va ser la galeta comuna, és a dir, la destinada als mariners. El cronista de l’exposició fa constar que després de divuit mesos d’inaugurat el certamen, la galeta presentada feia bona cara i no havia sofert alteració exterior. També hi havia, però, diverses galetes americanes, conegudes ja dels barcelonins per la importació d’altres països europeus, com la de mantega, llimona, canyella, ametlla, sevillana, dolça, d’anís i, fins i tot, una de dedicada a la reina Isabel II, que havia inaugurat l’exposició, i que portava l’escut reial “claramente detallado, a pesar de su mucha complicación.”
Però el caràcter únic de l’empresa era la seva producció industrial: “en su fabricación no se necesita emplear fuerza de brazos, la maquinaria lo hace todo y en tanta cantidad que en el corto espacio de veinticuatro horas puede elaborar 100 quintales —4 160 quilograms— de galleta para la provisión de la marina” (Orellana, Reseña de la Exposición Industrial y Artística de Barcelona, pàg. 177).
Pere Palay morí a la dècada dels anys seixanta. El negoci quedà a les mans de la seva vídua, Antònia Jaurés i Catà, la qual ho fou per partida doble aquests mateixos anys, perquè es tornà a casar i tornà a enviudar de Jaume Moré i Surroca, de tal manera que el 1871 l’empresa funciona a nom de Vídua de Palay i Moré. A l’Exposició barcelonina d’aquest any serà present amb galetes i fruites en conserva, cosa que demostra una diversificació del producte inicial. Dos anys més tard, el despatx barceloní passarà al carrer de les Caputxes, núm. 4.
La galeta continuava essent la base de la fàbrica. I la fàbrica de Badalona va llançant nous productes al mercat. És el cas, el 1880, de la galeta americana Oswego —una ciutat de l’estat de Nova York, centre d’aquesta indústria— producte del qual el Diari Català fa un elogi, però afegeix amb indignació que no mes nos dol que sen article de industria catalana, se li haje posat un nom inglès (14 de gener de 1880). Un mes després llançà una galeta que serà famosa en el futur, amb el nom també estranger de Marie.
El negoci no devia anar gaire bé, perquè el 1882 consta que la justícia havia embargat 50 sacs de farina de la fàbrica que porta el nom de Vídua i Fills de Palay i Moré. Però devien continuar endavant.
La vídua ha incorporat al negoci tant els fills del primer matrimoni, Leonor i Joaquim, com la filla del segon, Dolors. Joaquim Palay i Jaurés es donarà a conèixer, però, no pas com a industrial sinó com a polític. Encapçalarà la candidatura del partit conservador al final de segle a Badalona i serà nomenat alcalde de la ciutat el 1892. És època de cacics i caciquisme i Joaquim Palay és el més representatiu de tots ells a la població de la costa. El seu nom quedarà tràgicament unit als incidents que es produïren el primer de juliol de 1899 quan els regidors de l’oposició, encapçalats per Joaquim Palay, intentaren entrar a l’ajuntament per fer-se càrrec de l’alcaldia. Hi va haver un enfrontament armat entre els conservadors i els liberals, de resultes del qual hi hagué tres morts i diversos ferits, entre els quals es trobaven alguns obrers de la fàbrica de galetes. Les ferides foren de bala i de ganivet.
L’empresa, que es deia ara Fills de Palay i Companyia, amb domicili al carrer del Dos de Maig, núm. 1, entrarà en decadència i aviat plegarà. El 1901 es mantenia una petita fàbrica de galetes a nom de Palay Germans, a la Ronda de Sant Pere, núm. 48, de Barcelona.