Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies
Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…
Cap d’olla negra
El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes…
Saint-Germain-en-Laye
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França.
Centre residencial El monument més important és el castell vell, construït al començament del s XII per Lluís VI, transformat, però, posteriorment nombroses vegades L’aspecte actual, renaixentista, menys la capella gòtica de Saint-Louis, correspon a la reconstrucció que, per ordre de Francesc I, féu Pierre de Chambiges La magnífica terrassa és de l’època de Lluís XIV, obra de Le Nôtre Des de Napoleó III acull el Musée des Antiquités Nationales Del castell nou, començat per Enric II a poca distància del vell, i acabat per Enric IV, només en resta el pavelló anomenat d’Enric IV L’…
Meteors

Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…
Acord per a declarar l’àrea marina protegida més gran del món
Vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida CCAMLR, acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart Austràlia, la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill Les…
premsa digital
Periodisme
Continguts de tipus periodístic organitzats en suport electrònic als quals els lectors tenen accés per mitjà d’internet.
Aparegué a mitjan anys noranta parallelament a la gran difusió d’internet Combina el format de la premsa escrita amb l’audiovisual, bé que el primer aspecte hi sol tenir preponderància Actualment gairebé tota la premsa tradicional disposa d’una versió digital o electrònica, molt sovint idèntica o molt semblant a la versió en paper, amb l’avantatge que els continguts poden ser constantment actualitzats Les publicacions digitals poden ser gratuïtes cas en el qual són finançades per la publicitat o per l’estat quan són mitjans públics o bé de pagament Sovint hom…
Francesc d’Assís Toboso i Bosch
Teatre
Director de teatre.
Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon…
Ossip Zadkine
Escultura
Escultor francès d’origen rus.
Estudià art a Londres 1906 i a París 1909, on entrà en contacte amb els artistes cubistes Es dedicà a la talla i a l’escultura de pedra El profeta , 1915, tot inspirant-se en els elements formals cubistes i a la recerca d’una abstracció de les formes El guitarrista , 1921 accentuant-ne l’aspecte líric, creà una sèrie de busts Rimbaud, Apollinaire , etc, que el portaren vers un barroquisme simbòlic Orfeu 1934 Amb el Monument a la ciutat destruïda Rotterdam, 1954 revelà tot el dramatisme d’una figura humana, gegantina, que, caminant amb els braços enlaire i girant-se enrrere,…
doxa
Bíblia
Terme bíblic que en la versió dels Setanta (δόξα) expressa la glòria de Déu i la seva manifestació a l’home.
Correspon al mot hebreu, Kābōd, que implicava en un principi la idea de solidesa i de valor i, en l’Antic Testament, era sinònim de riquesa i èxit La doxa designa el contingut de la revelació divina i es manifesta en moments determinats en la història de la salvació, enmig de prodigis extraordinaris o en ocasió de càstigs divins El seu doble aspecte, l’humà i el majestuós, es correspon amb la doble concepció jahvista d’un Déu transcendent o omnipotent, per un cantó i, per l’altre, d’un Déu humil, humà i proper als homes En el Nou Testament la doxa té el sentit d’…
dolomia
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària d’origen químic.
És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són les del Triàsic…