Resultats de la cerca

Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…

El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la música concreta , representada per compositors com P Schaeffer o P Henry, i la música electroacústica , practicada per H Eimert i K Stockhausen, entre d’altres Un dels…

Aquesta celebració presenta formes diverses segons les tradicions o els ritus, bé que totes tenen elements bàsics La paraula missa prové dels mots del sacerdot al final de la cerimònia Ite, missa est congregatio 'Aneu-vos-en, la congregació és acomiadada' Les misses més senzilles missa lecta o missa baixa no són cantades o inclouen només alguns cants En la missa cantata o la missa solemnis es canten totes les parts, o bé la majoria La missa romana es divideix en la litúrgia de la paraula i la litúrgia eucarística La litúrgia de la paraula comprèn l’introit, la súplica del kírie, la gran…

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de “poderós petit grup” o “colla poderosa” als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de Milij Aleksejevič Balakirev , creador i animador del grup  Cezar’ Antonovič K’ui , enginyer militar, Aleksandr Porfirjevič Borodin , químic, Modest Petrovič…

Fundada per  Josep Pons , Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver , fou concebuda com a orquestra estable A més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic Debutà el 7 de novembre de 1985 En un principi, es dedicà de manera…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle Justus Quantz, i posteriorment estudià amb JA Fleischhack També rebé classes de clavicèmbal de JF Kiesewetter Entrà en contacte amb les obres de compositors de la generació precedent, com HIF von Biber, JJ Walther i A Corelli, i amb les d’autors contemporanis, entre ells A Vivaldi, GPh Telemann i JD Heinichen Es traslladà a Viena per estudiar contrapunt amb JD Zelenka, deixeble de JJ Fux El 1718 fou nomenat oboista a la capella de la cort d’August II de Polònia Entre el 1724 i el 1727 completà la seva formació a Itàlia,…