Resultats de la cerca
Es mostren 4875 resultats
Robert Hughes
Història
Art
Literatura
Crític d’art, historiador de la cultura i escriptor australià.
Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle…
Hondures 2014
Estat
La inestabilitat del preu del cafè va condicionar l’economia d’Hondures © Cafes Barros El president Juan Orlando Hernández va encetar el seu mandat amb un programa de govern clarament continuista respecte al seu antecessor, Porfirio Lobo, fins al punt que una gran majoria de ministres del nou gabinet ja tenien altes responsabilitats en el Govern anterior Parallelament, el president va signar amb diferents sectors socials empresaris, obrers, camperols, esglésies, universitats i mitjans de comunicació un pacte nacional per a reformar el sistema democràtic del país, que consisteix en diferents…
Jaume Truyols i Santonja

Jaume Truyols i Santoja
© Nacho Orejas
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont Aquesta darrera…
Auguste Comte

Auguste Comte
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…
martell

Martell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de la mecànica del piano que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes.
És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta característica, pianoforte…
Eduard Aunós i Pérez
Història
Política
Polític i escriptor.
Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en la seva obra La…
internalisme
Filosofia
Tendència segons la qual el desenvolupament de la ciència en general i de qualsevol ciència en particular només s’explica d’acord amb factors interns a l’evolució de la mateixa ciència.
climatologia dinàmica
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima mitjançant l’anàlisi de la successió i la freqüència dels diferents tipus de temps, les causes que els originen, llur evolució i llurs relacions amb la dinàmica atmosfèrica general.
Càncer de tiroide
Patologia humana
Definició És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, les quals, amb un creixement exagerat, envaeixen el teixit sa i fins i tot els òrgans veïns, es poden propagar a distància a través dels vasos limfàtics i els sanguinis, i fer reproduir tumors malignes secundaris o metàstasis en punts allunyats de la localització original Freqüència, edat i sexe El càncer de tiroide representa entre el 0,5% i l’1 % de tots els tumors malignes tractats Al nostre medi la incidència anual d’aquest tumor és de 36 persones afectades per cada…