Resultats de la cerca

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic seu li va…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí - Eca Films Josep Maria Argemí, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JLFont, Enric Ortenbach, Arnau Olivar FOTOGRAFIA Juan Jurado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Domènec Bronchalo, Jordi Palà, Alberto de Jesús MUNTATGE Santiago GSalichs MÚSICA Xavier Montsalvatge SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Ana María Noé Aurelia, Montserrat Carulla Rosa María, Fernando Guillén Luis, Luis Induni l’advocat d’Aurelia, Carlos Mendy Eduardo, Antonio Casas Carlos, José María Ovies Jorge, Maria Aurèlia Capmany María, l’esposa de Juan,…

S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…

De jove experimentà sobre totes les matèries fotogràfiques, fins que el 1928 entrà a treballar als Laboratorios Cyma de Barcelona El 1929 s’associà amb Antoni Pujol i Pascual i constituïren Aragonés y Pujol, la principal activitat de la qual fou la creació del laboratori Cinefoto Amb l’objectiu de crear una indústria cinematogràfica estatal forta absorbiren, a partir de la dècada del 1940, la majoria dels laboratoris de la ciutat El 1956 també compraren els laboratoris Quimiflex de Madrid, que esdevingueren Fotofilm Madrid 1957 D’altra banda, Aragonès fou un pioner en la introducció d’…

Estudià economia, però des de mitjan anys noranta es dedicà al cinema collaborant amb altres directors Autor de la majoria dels guions de les seves produccions, debutà el 1998 amb el curt L’amore non ha confini , format al qual ha retornat al llarg de la seva trajectòria La notte lunga , 2001 La partita lenta , 2009 Allo specchio , 2011 Sabbia , 2014 The Dream , 2014 Killer in Red , 2017 Piccole avventure romane , 2018 El seu primer llargmetratge, L’uomo in più 2001, fou guardonat en diversos certàmens Posteriorment, també obtingueren reconeixement  Le conseguenze dell’amore 2004, premi…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb  The Ipcress File 1965, de…

Professor de literatura a l’Argentina, el 1951 es traslladà a París on fou traductor de la UNESCO i el 1981 obtingué la nacionalitat francesa La seva obra es caracteritza per la recerca constant d’un llenguatge propi, amb un humor subtil i destructiu Reflecteix la problemàtica de l’home americà alhora que l’extrapola a un pla universal Fou influït per JL Borges, H Quiroga, J Cocteau i A Jarry, entre d’altres autors de la literatura fantàstica, amb els quals comparteix l’ús de l’humor com a eina d’investigació En poesia escriví Presencia 1948, Los reyes 1948, poema dramàtic, i Pameo y Meopas…