Resultats de la cerca

Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut 1486-89 Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme…

Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics,…

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…

Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que…

Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de…

Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG950775 Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà JBH Història El…

L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat…

L’actual temple gòtic de Santa Maria del Pi té uns orígens molt antics Hi ha notícies d’aquesta església des de la segona meitat del segle X L’any 992, Bonhom, levita, donà al monestir de Sant Pere de les Puelles un hort proper a les muralles, el lloc de la Palma, “ de Sancta Maria de ipso Pino convicinam ” En un principi Santa Maria del Pi no era res més que una capella erigida en el burg o vila nova que s’estava formant des del final del segle X entre els murs de la ciutat i l’indret de la Palma, prop de l’Areny la Rambla La situació d’aquest temple devia ser força desavinent i…

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…