Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
Amèrica Central
Subcontinent
Subcontinent format per la part d’Amèrica compresa entre els istmes de Tehuantepec, a Mèxic, i de Panamà.
Seguint un criteri geofisiogràfic, els seus límits són, al N, la serralada Neovolcànica, a Mèxic, i al S, la vall inferior de l’Atrato, a Colòmbia Seguint, però, criteris polítics, comprèn les repúbliques de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, amb la Zona del Canal, i Belize alguns autors hi inclouen, també, Mèxic Cal incloure-hi, també, el rosari d’illes antillanes
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
Longueuil
Ciutat
Ciutat de la província de Quebec, Canadà.
Situada a la riba del riu Sant Llorenç, enfront de Mont-real, en constitueix una important àrea suburbana residencial i industrial, i té construccions aeronàutiques És la terminal del ferrocarril metropolità de Mont-real i també del pont de Jacques Cartier, que facilita l’accés a les illes de Sainte-Helène i Notre-Dame Amb l’annexió l’any 1961 de Mont-real Sud quadruplicà la població
negrítid | negrítida
Antropologia
Individu de la raça del tronc melanoderm, braquicèfala, amb el cabell cresp, la cara rodona a penes prògnata, el nas camús i els llavis força grossos o molt.
Els negrítids són d’escassa estatura i representen un residu racial molt antic De vegades hom els relaciona amb els pigmeus africans, però, excepte en l’estatura, hi tenen molt poques semblances Són tres grups principals els negrítids de les illes Andamān andamanès els tipus més purs de la raça, els semang i els que ocupen les muntanyes de Filipines, essencialment el centre de Luzón
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
illa

Illa a l'atol de Male', a les Maldives
© Alanesspe | Dreamstime.com
Geomorfologia
Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
La seva superfície pot oscillar entre pocs i molts quilòmetres quadrats L’origen de les illes i llur disposició respecte als continents és divers Generalment les properes als continents solen tenir origen en moviments epirogènics, en fenòmens tectònics o en l’elevació del nivell de les aigües, i les que són situades més lluny dels continents solen tenir origen volcànic o, a les mars càlides, corallí
Pietro Porta
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic italià.
En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”
Ernst Mayr
Biologia
Biòleg nord-americà d’origen alemany.
Participà en diverses expedicions científiques a Nova Guinea i a les illes Salomón 1928-30 S'interessà pels processos d’especiació i per la genètica de poblacions De les seves obres cal destacar Systematics and the Origin of Species 1942, Birds of Southwest Pacific 1945, Animal Species and Evolution 1963, Principles of Systematic Zoology 1968, Populations, Species and Evolution 1970 i Evolution and Diversity of Life 1976
Julio Martínez Santa Olalla
Prehistòria
Prehistoriador castellà.
Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica 1941 i 1946 i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears