Resultats de la cerca

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…

És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus 'doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant' Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano Florència Bibl Nacional ms 26 i alguna altra…

De formació autodidàctica, debutà quan era un adolescent El 1928 es traslladà a Nova York i l’any següent entrà en l’orquestra de Duke Ellington com a substitut de Bubber Miley Deixà Ellington el 1940 i tocà durant un any en l’orquestra de Benny Goodman El 1941 formà la seva pròpia banda, en la qual tocaren personatges com Bud Powell i Charlie Parker i que es dissolgué al principi dels anys cinquanta El 1962 tornà a l’orquestra d’Ellington, on romangué fins el 1975 Williams fou un intèrpret de gran força expressiva Bàsicament inspirat en Louis Armstrong, emprà i desenvolupà els…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques…

D’origen humil, de petit aprengué l’harmònium i el violí sense l’ajut de cap mestre Aviat es decantà pel cant, que començà a estudiar també de manera autodidàctica El 1955, i només amb aquesta formació, fou contractat per a cantar a l’Òpera de París, on debutà amb Romeu i Julieta després d’una audició a la qual es presentaren nombrosos candidats El 1963 hi interpretà el paper de Golaud Pelléas et Mélisande i l’any següent participà en la producció de Maurice Béjart de La damnation de Faust Destacà especialment en els grans papers de baix, com Mefistòfil Faust , Felip II Don…

Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao…

Estudià música a Bratislava i debutà el 1963 com la Reina de la Nit La flauta màgica , paper que enregistrà fonogràficament i que marcà els seus primers anys de carrera El 1966 cantà al Covent Garden de Londres i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i destacà especialment en el repertori mozartià, en les òperes de R Strauss i, ocasionalment, amb R Wagner, com també amb el lied Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics Es casà dues vegades, primer amb el director orquestral G Fischer i després amb P Johnas, director de l’English…

Animada per l’ambient musical de la seva família, estudià a Graz, Berlín i Munic El 1901 debutà com a Puck Obéron a Estrasburg, on romangué fins el 1904 Entre el 1905 i el 1911 actuà amb èxit a Munic, i aquest darrer any fou Amneris Aïda al Metropolitan de Nova York, d’on esdevingué una de les estrelles más celebrades fins el 1930 El mateix 1911 participà en el Festival de Bayreuth i l’any següent es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires El 1914 actuà al Covent Garden de Londres i als Camps Elisis de París Interpretà papers per a soprano dramàtica d’òperes de G Verdi i R…

Exemple 1 - JS Bach Preludi i fuga per a orgue en do m , BWV 549 © Fototecacat/ Jesús Alises En una forma sonata, el fragment conclusiu que tanca l’exposició En una fuga, el curt fragment melòdic que serveix per a enllaçar tonalment o mètricament l’entrada del subjecte amb l’entrada de la resposta, o viceversa En aquest darrer sentit, la finalitat del fragment consisteix, per tant, o bé a modular la tonalitat en què es produeix la següent entrada del tema ex 1 o bé a omplir l’espai de temps que pot quedar entre el final del subjecte i el començament de la resposta quan el primer…

Fundat el 1949, nasqué com a secció de bàsquet de la Joventut d’Acció Catòlica de Navàs El seu primer nom fou Bàsquet Acció Catòlica BAC Navàs La temporada 1962-63 guanyà el Campionat de Catalunya i, després d’una fase d’ascens, pujà a la segona divisió estatal Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà la temporada 1963-64 Posteriorment tornà a divisions territorials La temporada 1976-77 assolí la tercera divisió, on es mantingué diverses temporades El 1986 inaugurà la pista coberta i el 1997, el pavelló municipal La temporada 1990-91 jugà en categories d’àmbit estatal Destacà el pas de Jordi Singla,…