Resultats de la cerca

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II instaurà el…

Els seus orígens es remunten a Malatesta , un propietari de Montefeltro recordat en un acte de compra de terres el 1186 Els membres d’aquesta família foren partidaris dels güelfs Dirigits, primer, per Malatesta I da Verucchio mort el 1248, podestà de Rímini, ho foren després pel fill d’aquest, Malatesta II , el Mastin vecchio citat per Dant mort el 1312, que s’ensenyorí de diversos territoris de la Romanya i de les Marques Al llarg de diverses successions, els Malatesta, que s’havien dividit les possessions familiars, obtingueren del papa, el 1392, la investidura perpètua de l’Estat Pontifici…

Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en el transcurs…

El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…

Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que interpretà al…

Estudià amb C Sachs i F Blume a la Universitat de Berlín 1925-32 El 1954 fou nomenat professor de musicologia a la Universitat de Leipzig però, a partir del 1967 li fou prohibit de publicar o ensenyar a causa de les seves crítiques obertes a les autoritats comunistes És conegut pels seus escrits més que no pas per les seves composicions, que són poc interpretades Escriví estudis sobre la història de l’òpera, especialment la produïda a Venècia, Nàpols i Hamburg durant el Barroc, la música del Renaixement i la producció de F Mendelssohn Com a compositor, és autor de l’òpera Der Tod des Orpheus…

S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el títol de…

Deixeble d’O Respighi i GF Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921 Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència 1936-44 i director artístic del Teatro alla Scala de Milà 1947-49 i del Festival de Venècia de Música Contemporània a partir del 1959 Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens Influït en les primeres composicions per Malipiero,…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també concerts…

Sembla que es formà musicalment com a deixeble d’algun mestre de capella de Pamplona El 1746 fou nomenat primer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, juntament amb José de Nebra Blasco i Joaquín de Oxinaga Durant el seu sojorn a la cort convisqué amb Domenico Scarlatti malgrat això, Albero treballà en un estil propi i independent de la influència scarlattiana Les seves obres Treinta sonatas para clavicordio i Obras para clavicordio y pianoforte es conserven, respectivament, a la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia i a la del Conservatori Superior de Música de Madrid La…