Resultats de la cerca

Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…

Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C Monteverdi i F Cavalli i conegué compositors com G Carissimi, G Frescobaldi i T Merula El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric WC Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu…

Estudià inicialment piano i orgue a la seva ciutat natal i amplià la seva formació a la Royal Academy of Music, on estudià orgue, harmonia, contrapunt i violí El 1884 obtingué un premi en aquest centre pel seu Te Deum 1885 Fou professor durant algun temps de la Royal Academy of Music, període durant el qual, per evitar confusions amb un altre professor, canvià el seu nom pel de JE German El 1887 deixà aquest centre i un any més tard assolí el càrrec de director musical del Globe Theatre La composició de la música incidental Ricard III 1889 el donà a conèixer al gran públic i posteriorment H…

Estudià piano i violí a Anglaterra i el 1922 es traslladà a Alemanya uns quants mesos per estudiar piano amb V Benham Ja a Anglaterra una altra vegada, combinà les actuacions en locals nocturns com a violinista de jazz amb els estudis de composició a la Guildhall School A partir dels anys trenta treballà com a director d’orquestra en diversos teatres de varietats de Londres i el 1934 compongué la seva primera banda sonora, un gènere al qual dedicà molta atenció al llarg de la seva vida En compongué més de cent, entre les quals destaquen les de The importance of being Earnest A Asquith 1952,…

Fou un dels grans directors que, com H von Bülow, F Mottl, G Mahler o R Strauss, marcaren la fi del Romanticisme i l’inici del segle XX De procedència moraviana, tingué una formació austríaca, com era usual en molts músics de la zona A partir del 1866 estudià violí i composició al Conservatori de Viena, tasca que compaginà, des del 1871, amb la de violinista en l’orquestra de la cort, sota la direcció de músics com R Wagner, F Liszt, J Brahms i A Bruckner, entre d’altres El 1878 ocupà el lloc de segon director a l’Òpera de Leipzig i el 1889 acceptà la direcció de l’Orquestra Simfònica de…

Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí Més tard estudià amb J Paumann a Augsburg i amb W Rowe a Berlín El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R de Lassus, HL Hassler, G Gabrieli i J Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre, en el qual intervingueren vint-i-un cantants, divuit instrumentistes i quatre organistes…

Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida per A…

Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al Palacio Real de Madrid Compongué més de 100 obres, la majoria peces breus per…

Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París 1893-96 i a la Schola Cantorum 1897-1907, on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret La seva producció pianística és extremament refinada i subtil Les obres més notables són Le chant de la terre 1900, Cerdanya 1910-11, suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances 1912-21 foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca Selva També…

Exemple 1 - WA Mozart Sonatina vienesa núm 1 , Menuetto , compàs 42 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest gir, habitual en els processos cadencials vegeu exemple 7b de cadència , presenta la sonoritat característica de 4a aug, interval que es produeix entre la sensible i el IV grau en do M, si-fa De notable expressivitat, la nota vienesa pot tenir lloc sobre la subdominant tant en estat fonamental ex 1 com en inversió ex 2 En tots dos casos aquesta appoggiatura pot estar doblada per una 6a superior que representa l’ appoggiatura de 9a sobre l’8a de l’acord ex 3 Exemple 2 - L van Beethoven Sonata…