Resultats de la cerca
Es mostren 97450 resultats
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
música de Toledo
Música
Música desenvolupada a Toledo (Castella-la Manxa).
Ja als segles VI i VII fou un centre important de la litúrgia visigòtica i alguns dels seus bisbes més rellevants d’aquesta època, com sant Ildefons, sant Julià o sant Eugeni de Toledo, prengueren part activa en la composició de les melodies del culte La invasió dels àrabs, el 711, obligà el cristianisme a entrar en la clandestinitat, per la qual cosa al sud de la Península es perderen gran part de les tradicions musicals religioses anteriors a l’ocupació sarraïna Malgrat això, sembla que a Toledo quasi tots els documents musicals visigòtics que han pervingut foren copiats…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’…
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
opereta
Música
Inicialment i sobretot a França, aquest terme serví per a designar una òpera breu.
Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…
expressionisme
Música
Terme que designa diversos moviments pictòrics i literaris de les primeres dècades del segle XX que tendiren a intensificar de manera extrema l’expressió, arribant eventualment a la deformació i a l’acceptació del que fins aleshores s’havia considerat mancat de bellesa per tal d’assolir l’objectiu buscat.
És més un tret comú a diversos artistes que no un moviment artístic en si mateix Les seves principals manifestacions es troben en la pintura, la literatura, el teatre i el cinema, i molt sovint el terme s’ha aplicat també a la música L’obra d’A Schönberg, molt especialment en el període anomenat atonal, té característiques expressionistes que poden tenir el seu màxim exemple en el monodrama Erwartung 'Espera' Les emocions de la protagonista, pertorbada fins a la bogeria, es reflecteixen en la virtual dissolució de la tonalitat, l’ús extrem de la dissonància i dels més complexos colors…
secció àuria
Música
Proporció que ja es troba enunciada en el Timeu de Plató i apareix descrita en els Elements d’Euclides, el qual, en dividir un segment donat (ab) en dues parts desiguals, observà com la petita es comporta, amb relació a la més llarga, de la mateixa manera que la totalitat del segment amb relació a la primera (ac/cb = ab/ac).
El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències…
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica que separa el…
senderisme

Senderisme
FEEC / Xavier Capdevila
Excursionisme
Pràctica de l’excursionisme consistent a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats, especialment els senders de gran recorregut (GR).
Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…