Resultats de la cerca

Deixeble de Tomojirō Ikenouchi i Akira Ifukube, es graduà el 1951 a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio Amplià estudis a París amb Tony Aubin, on entrà en contacte amb Olivier Messiaen i Pierre Boulez, i també amb l’anomenada música concreta, de la qual es considerat un pioner al Japó El 1953 fundà el grup Sannin no Kai ‘Grup dels Tres’, i introduí al Japó els corrents de l’avantguarda musical occidental música concreta i electrònica, serialisme, etc, que emprà en diverses composicions Ektoplasm , per a orquestra, 1955 A partir del 1958 adoptà un llenguatge…

Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche Oper de…

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com a cartellista…

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’ Eusebi Güell i…

José Ramón Garnelo Gonzálvez Énguera, Canal de Navarrés 1830 — Montilla, Andalusia 1911, metge, literat i pintor, es formà a Sant Carles Exposà a Madrid 1866 La mort de Lucano i Llauradores valencianes , i aquell mateix any féu un retrat doble de les seves filles Gran pintor de natures mortes i de retrats, preparava ell mateix teles i pintures Com a poeta publicà diverses obres, odes i romanços en castellà en els periòdics de l’època Publicà articles i dibuixos en El Museo Universal 1860-67 Fills seus foren José Garnelo Alda i Eloísa Garnelo Aparicio Énguera 1863 — Montilla 1907, premiada a l…

Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d’ Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi L’any 2001 rebé la Medalla d’Or Heinrich-Tessenow i el 2011 el premi Pritzker Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a…

Estudià al Conservatori Béla Bartók, on ingressà a onze anys, i el 1968 fou admès a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on tingué com a mestres Pál Kadosa, Ferenc Rados i György Kurtág Oferí el primer concert en públic a Budapest el 1970, any que també guanyà el Concurs Beethoven de la Ràdio Hongaresa, i l’any següent inicià una carrera internacional com a pianista als Estats Units i, posteriorment, a Londres i a Europa Fou convidat per S Richter a la Grange de Meslay, prop de Tours, on se celebraven les Festes Musicals Aclamat pel seu virtuosisme i versàtil personalitat, és…

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro, la Musetta…

Abandonà la formació de tècnic dental per a cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts i d’escultura en el taller de Fritz Wotruba fins el 1957 El 1960 feu la seva primera exposició individual i el 1964 representà Àustria a la Biennal de Venècia Del 1971 al 1989 exercí la docència en acadèmies d’art a Stuttgart, Hamburg i Berlin El 1989 s’establí definitivament a Viena, on fou professor a la Universitat d’Arts Aplicades, i exercí també com a escenògraf d’òpera i teatre A mitjan dècada dels anys seixanta conegué directament persones amb transtorns mentals greus que influïren de…