Resultats de la cerca

Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement

Format a Llotja Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor Sensible aquarellista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarella de Barcelona President 1955 de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, n'esdevingué director el 1964 És representat a museus de Barcelona i Figueres

Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa

Conegut només per Sarabia Format a Llotja Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on exposà diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat Estigué casat amb la pintora Lola Bech i Beltran

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, després en fou professor Exposà per primer cop individualment el 1944, a Barcelona Viatjà pensionat per Espanya, al Marroc, França i Holanda Té diversos premis Paisatgista i muralista, en la seva obra han influït l’impressionisme, el cubisme, el fauvisme i l’expressionisme

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

Format a l’Escola de Belles Arts Expressionista moderat i estructural, ha exposat especialment a Barcelona i Madrid Participà en les Bienales Hispanoamericanas, en alguna exposició Carnegie, de Pittsburgh, a l’Esposizione Internazionale d’Arte Sacra 1950, Biennal de Venècia 1954, etc

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana

Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom

Deixeble de Serra i Porson i de Llotja Es presentà el 1894 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona Tot i que conreà el retrat, fou més conegut per convencionals escenes de gènere d’un realisme anecdòtic amb algunes aproximacions al simbolisme i fins i tot a la pintura de casacón Exposà sovint a Barcelona i a Buenos Aires els anys 1907 i 1908 i participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres