Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i de Càller 1657-76 i virrei interí de Sardenya 1662…

Fill del jupan Esteve I de Sèrbia , fugí per fer-se monjo al mont Athos 1192, on canvià el nom de Rastko per Sava Amb l’ajuda del seu pare —també monjo des del 1196— fundà el monestir serbi de Khilandar, a l’Athos Polaritzà la reacció ortodoxa dels serbis contra Venècia 1208 i obtingué de Constantinoble el reconeixement de l’autocefàlia de l’església sèrbia 1219, de la qual fou primer patriarca 1221 L’església de Sèrbia en celebra la festa el 14 de gener

Fill de Francesc Santponç i Roca, publicà Nuevo Manual de la práctica forense de Cataluña y de Castilla 1831

Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic 869-870 Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca Foci es preocupà per les missions, especialment entre els eslaus…

Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…

Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

Fill de Khilderic II i de Bliquilda En morir el seu pare 675, fou reclòs en un monestir, on rebé el nom de Daniel, però a la mort del rei Dagobert III fou proclamat rei pels magnats neustrians i s’oposà al majordom de palau d’Austràsia Carles Martell, que el derrotà prop de Lieja 716 i el 1719 Tot i així, a la mort de Clotari IV d’Austràsia 719, Carles Martell li retornà el tron i el reconegué com a rei amb una forma purament nominal de tot el regnum francorum

Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals

Estudià a París i fou molt influït per Albert Magne i els neoplatònics S'interessà per una gran varietat de temes, especialment per l’òptica En el pla filosòfic, s’oposà a la distinció tomista entre essència i existència i desenvolupà un pensament que incidia en les dificultats del pas de la creació divina a la independència de l’intellecte Entre les seves obres cal esmentar De cognitione entium separatorum i De intellectu et intelligibili