Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
treva de Déu
Història
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més de les…
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
conferència de Jalta
Història
Encontre a Jalta dels tres grans caps aliats de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Churchill i Stalin) els dies 4-12 de febrer de 1945.
Hom ratificà que només seria acceptada la rendició incondicional d’Alemanya i que aquesta seria dividida en quatre zones d’ocupació No hi hagué acord sobre les fronteres de Polònia Hom decidí la reunió d’una conferència prèvia a la fundació de l’ONU a San Francisco per l’abril del 1945 Stalin es comprometé a declarar la guerra al Japó després de la capitulació d’Alemanya
agafa-sants
Alimentació
Truita de farina sense ou que se servia tallada a segments per acompanyar la carn o el peix, o sense acompanyament en dies de dejuni.
Era una menja habitual a l’Empordà
agenda
Llibre o quadern en què cada full correspon a un o diversos dies de l’any i és apte per a fer-hi anotacions; dietari.
síndrome d’Aldrich
Patologia humana
Afecció hereditària recessiva i exclusiva del sexe masculí, caracteritzada per l’aparició, als primers dies de la vida, d’una púrpura trombocitopènica, de simptomatologia característica.
Cap al tercer mes s’hi afegeix un èczema i finalment apareix hipogammaglobulinèmia, la qual comporta un augment de la freqüència i la gravetat de les infeccions S'anomena també síndrome de Wiscott-Aldrich
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
Nuestra Palabra
Periodisme
Periòdic comunista que aparegué a Palma (Mallorca) del gener del 1931 al juliol del 1936 —de primer sortí cada deu dies i després cada setmana—.
Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda
monestir de la Vall d’Hebron
Monestir
Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella feu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…
Josep Maria Muñoz i Pujol
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i escriptor.
Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere Es donà a conèixer amb Torna un home , premi Maragall 1955, estrenada al Teatre Romea el 1956 Estrenà després No hay camino 1959 al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos 1960 al teatre María Guerrero de Madrid La seva obra Antígona 66 , una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra…
,