Resultats de la cerca

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

Era canonge i sagristà de Saragossa i ardiaca de Terol El 1297 fou nomenat bisbe de Saragossa Acompanyà Jaume II a la guerra contra els moros d’Almeria Assistí a la cort de Saragossa del 1301, i el 1303 era ambaixador del rei a la cort de Navarra El 1316 fou nomenat arquebisbe de Tarragona durant el seu govern 1317-27 tingué lloc la desmembració de l’arquebisbat de Tarragona, amb la creació del de Saragossa 1318 El 1327 fou traslladat a l’arxidiòcesi de Toledo

Deixeble de Mas i Fontdevila Prengué part en els certàmens barcelonins del 1888, el 1894 i el 1896 Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excellents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per a veure com era el Sitges del seu temps Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat —secció Maricel— i especialment en nombroses colleccions sitgetanes Era oncle de Joaquim Sunyer

A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts

La podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions de les corts esmentades o bé tots els procediments que concernissin afers de gràcia o justícia fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment Aquest sistema fou utilitzat com a norma política per tal de fer pressió damunt el rei sobre un problema particular amb l’amenaça de tenir inactives les corts àdhuc setmanes

Passà la seva infantesa a Israel el seu pare n'era ambaixador i l’adolescència a l’Argentina Fou lector durant dos anys de Jorge Luis Borges, quan l’escriptor argentí era totalment cec Ha treballat com a editor a diferents indrets del món i , l’any 1985, s’installà al Canadà Ha publicat nombrosos assaigs, entre els quals, els més importants són The dictionary of imaginary places 1980, History of reading 1996 i Into the looking-glass wood 1998 A banda, ha publicat diferents antologies temàtiques

La forma de vida tradicional era basada en la cacera especialment del porc salvatge, la pesca i la recollecció Era proverbial la seva ferocitat amb els estrangers i el seu baix nivell tecnològic no coneixien cap conreu ni la manera de fer foc Els del litoral construeixen piragües Per a la caça i la pesca empren l’arc Bàsicament, la unitat social és la família Bé que visqueren aïllats fins a mitjan s XIX, actualment la majoria es troben assimilats als colonitzadors vinguts del continent

En sortiren 129 números Era editat i dirigit per Avellí Artís n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras Publicà texts dels millors escriptors de l’època, com contes de JCarner i CRiba, Els nens de la meva escala , de JSalvat-Papasseit, unes pàgines d’història de Catalunya de Rovira i Virgili i contes d’Andersen, dibuixats per Joan d’Ivori, un dels principals illustradors de la revista juntament amb Lola Anglada i, els darrers temps, J Obiols Fou suprimida per la Dictadura

Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó

El Diccionario de P Madoz, al segle passat, ja féu esment d’aquesta capella com a arruïnada, a un quart d’hora del poble de Merli De l’església de Santa Engràcia només han restat algunes filades dels murs, que permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, capçada probablement per un absis semicircular L’església era construïda amb un aparell de carreuons a penes escairats, disposats en filades irregulars, el qual palesa una obra rústega de difícil datació, però probablement del segle XII