Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Josep Maluquer i Nicolau
Biologia
Enginyer i biòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Especialista en oceanografia i malacologia, fou membre fundador, secretari 1904-05 i president 1951 de la Institució Catalana d’Història Natural Ocupà el càrrec de director general de CAMPSA 1931 i d’Indústria, a la zona republicana, durant la Guerra Civil de 1936-39 Publicà Contribució a la fauna malacològica de Catalunya 1906-12, Zur Frage der Teerverwertung ‘Sobre la qüestió de l’aprofitament del quitrà’, 1909, Amfineures de Catalunya 1915, Oceanografia 1916, Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya 1917, Piscicultura 1919 i, també, En las…
Fèlix Martínez i Comín
Música
Músic.
Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…
Partido Demócrata Posibilista
Política
Grup polític republicà format per Castelar el 1876 com a Partido Demócrata i que adoptà la denominació de Demócrata Posibilista el 1879 per a diferenciar-se dels progressistes demòcrates de Martos.
Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia
Cristianisme
Historiador, monjo de Montserrat.
Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text…
Ignasi Mundó i Marcet

Ignasi Mundó
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…
Aleix Elias Centelles
Natació
Nedador especialitzat en braça.
Iniciat al Club Tennis Tarragona, a vuit anys passà al Club Natació Tàrraco, per al qual competí fins el 1998 El 1997 fou becat al CAR Joaquim Blume i l’any següent passà al de Sant Cugat, entrenat per Víctor Maya Del 1999 al 2008, any de la seva retirada, nedà per al Club Natació Sant Andreu, entrenat per José Antonio del Castillo Fou campió català júnior 1997, 1998 i en categoria absoluta 1999 en 200 m braça Aconseguí set títols, nou subcampionats i vint-i-dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya hivern i estiu destaquen els seus dos ors 2002, 2005, ambdós en 200 m braça Fou…
Lluís Maria Güell i Cortina
Paisatge, de Lluís Maria Güell (col·lecció J. Serra)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…
Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès
Teatre
Societat cultural creada a Barcelona el 1837, coneguda també amb el nom de Societat Filodramàtica de Montsió, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.
Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna installada al convent expropiat de Montsió Les representacions, iniciades el 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana Hom hi establí el que havia d’ésser 1838 el primer conservatori dels Països Catalans el Conservatori del Liceu Malgrat la dissolució del batalló, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim de Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu , finançat per una junta de propietaris, que hagué de retornar el convent de…
Jacob Sales i Reig
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, collaborà, a Madrid, en El Diario Español i El Gobierno Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, El Diario de Valencia , i diputat 1881 i 1904 i governador civil d’Astúries i Huelva Escriví els sainets Els bessons de Sedaví , en collaboració amb Joaquim Balader 1876, estr 1875, La gallina del veïnat 1876, Pepa la bonica , i, en castellà, les comèdies Dos para dos i Entre marido y mujer , i els drames La campana del suplicio i Las culpas de los padres 1889 És autor d’unes semblances de polítics valencians,…
,
Paco Camarasa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom pel qual és conegut l’editor de còmics Francesc Camarasa i Pina.
El 1995 fundà, amb Diego Ruiz de la Torre, Joputa Ediciones, que el 1998 canvià el nom pel d’Edicions de Ponent, editorial dedicada a l’edició de còmics d’autors valencians dels anys vuitanta, l’obra dels quals contribuí decisivament a difondre, a més d’incorporar-ne d’altres procedències especialment catalans Hom pot esmentar-ne Miquel Calatayud El pie frito , Premio Nacional del Cómic 1997, Vicent Llobell, Sento , Joan Bosch, Micharmut i Joaquim Aubert, Kim El arte de volar , amb el guionista Antonio Altarriba, Premio Nacional del Cómic 2010 El 2005 rebé el premi Yellow Kid…