Resultats de la cerca

Estudià amb els mestres C Marcolli i M Drago Participà en el cor de l’orquestra del Teatro Colón i es formà a l’Instituto Di Tella L’any 1967 es convertí en el director del Teatro Argentino de La Plata, activitat que realitzà en altres ciutats Ha actuat en països europeus i llatinoamericans Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia l’any 1978 També dirigí l’Orquestra del Teatro Colón i, durant els períodes 1989-91 i 1993-98, fou director artístic del Teatro Argentino de La Plata Ha estat distingit com el millor director d’orquestra per l’Asociación de Críticos…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi Municipal de Buenos…

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir del 1855…

Del 1866 al 1871 estudià a Alemanya amb C Reinecke, J Rheinberger i E Rietz Exceptuant el parèntesi de la seva estada a Berlín com a professor de cant 1879-83, la seva activitat se centrà al seu país natal, on es convertí en un dels principals promotors de la vida musical, essent director de la Societat Musical de Göteborg 1872-83, de la Societat Filharmònica 1885-95 i de l’Òpera Reial 1892-97, com també fundador i director de la Societat Filharmònica de Malmö 1902-07 Des del 1909 fins al 1919 ensenyà composició al Conservatori d’Estocolm i treballà com a crític musical de "Nya Dagligt…

S’inicià a l’Escola de Música de Belgrad, i posteriorment fou alumne de W Kerschbaumer a Berlín Amplià la seva formació musical a Praga amb B Karel composició i A Šima piano, i assistí a les classes magistrals de J Suk En acabar els estudis es dedicà a la docència a Belgrad Ha estat membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts Autor prolífic, la seva música ha passat per diferents estils Després de l’època que s’estigué a Praga, en què usà la tonalitat barrejada amb elements populars, durant el període de postguerra retornà a les bases tonals i a les estructures convencionals, sense…

Estudià piano amb E Gnesin i composició amb R Glière i Žiljaev Fou director del Teatre d’Art de Moscou i conseller musical del Teatre Nemirovic-Dancenko 1920-30 Obtingué un notori èxit amb la primera òpera, Vent del Nord 1930, en la qual la música, de manera predeterminada, no és illustrativa de l’acció En fracassar la seva segona òpera, Knipper viatjà al Caucas i al Turkmenistan a la recerca de material folklòric A partir del 1946 organitzà la vida musical de la República dels Buriats, a la capital de la qual Ulan-Ude estrenà algunes obres majors Arribà a compondre vint simfonies, la més…

S’inicià musicalment amb el seu pare, i després fou deixeble de JN Hummel a Viena i de L Cherubini a París Oferí el primer concert de piano a vuit anys Exercí de professor a Milà 1822-26 i a Gènova 1826-38, i efectuà gires de concerts per Lisboa, Anglaterra i França De tornada a Cracòvia, el 1838, hi fundà una Escola de Música i, del 1844 al 1850, dirigí l’Òpera de la ciutat Fou un dels millors pianistes polonesos anteriors a Chopin i la seva gran professionalitat el feu mereixedor d’una gran popularitat No era partidari ni de l’ús del folklore ni de la creació d’una música de caràcter…

A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la seva vida retornà al…

Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di Sacaramuccia 1834…