Resultats de la cerca
Es mostren 3652 resultats
Jacobus J. Oud
Arquitectura
Arquitecte holandès.
El 1917 formà part del grup De Stijl, però s’encaminà vers un precubisme D’una gran perfecció en tots els detalls del seu treball, el seu interès se centrà en les relacions que han d’establir-se entre els buits i els plens d’una obra Exemples més significats d’aquesta etapa són el Café d’Unie, a Rotterdam 1924-25, destruït el 1940, i un projecte de cases en sèrie al bulevard de la plaça Sheveringen 1917 El 1918 fou nomenat arquitecte municipal de Rotterdam Després de la seva ruptura amb Theo van Doesburg construí les cases populars Hoek van Holland 1924-27 i la Kiefhoek 1925-27,…
Sanfermines

Entzierro durant els Sanfermines (2010)
(CC BY-NC 2.0) Globovisión
Folklore
Festes de Pamplona (Navarra) dedicades a Sant Fermí.
D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una part de la…
Yago Vilamanyà i Sala
Escultura
Escultor.
Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració realista cap a…
Rosa Serra i Puigvert
Escultura
Pintura
Escultora i pintora.
Establerta a Olot des del 1950, hi estudià a l’Escola de Belles Arts L’any 1972 féu la primera exposició de pintura Posteriorment s’ha dedicat, sobretot, a l’escultura de petit format que treballa amb una progressiva tendència a la simplificació de les formes La seva temàtica se centra al voltant de la figura humana Ha realitzat una Suite Olímpica 1984 i diverses figures representatives d’esports olímpics, a l’Olimpic Park de Seül, al Comitè Olímpic Internacional de Lausana i al Comitè Olímpic d’Àsia, a Kuwait És autora de nombroses escultures públiques com ara el monument a l’Any…
Ramon Torelló i Borràs
Economia
Educació
Pedagog i economista.
Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent 1865 Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano 1870 i un Método para la enseñanza de la aritmética El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità —influït pel pensament de FList i HCCarey— a favor…
Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell
Art romànic
El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l’ Ordinatio ecclesiae…
Manuel Fuxà i Leal
Escultura
Escultor.
Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…
Ruperto Chapí y Lorente
Ruperto Chapí y Lorente
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897, El puñao de…
Francesc Jubany i Carreres
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta, especialment…
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…