Resultats de la cerca
Es mostren 5431 resultats
patí de vela
patí de vela
© Fototeca.cat
Transports
Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió, que fou ideat a Barcelona o a Badalona pels volts de l’any 1928.
El patí de vela, desproveït de timó, és governat pel cos del tripulant en canviar de posició El seu pes és inferior a 100 kg i les seves característiques, reglamentades pels clubs nàutics barcelonins el 1943, són 5,50 m d’eslora i 6,50 d’alçada del pal, arborat a 4,50 m de la popa, damunt els travessers, el qual aparella una vela de ganivet sense botavara, de caients de proa i de popa de 6,10 m i de gràtil de l’escota de 3,60 m
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
ala de creixent

Ala de creixent El Handley Page Victor
Transports
Tipus d’ala que al centre té una fletxa més grossa que als extrems.
Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
hemiacetal
Bioquímica
Enllaç resultant de l’addició d’un grup hidroxílic al doble enllaç C=O d’una funció aldehídica o cetònica.
En els sucres es dóna aquest enllaç de forma intramolecular a causa de la curvatura de la molècula, i el resultat és la formació d’un anell amb un àtom d’oxigen Aquest anell pot ésser pentagonal o hexagonal, i rep el nom de furanosa o piranosa , respectivament La formació de l’anell crea un nou àtom de C asimètric que dóna dues formes diferents, α i β, segons la posició del nou hidroxil Les formes α i β es converteixen fàcilment l’una en l’altra, passant per la forma aldehídica oberta mutarotació
Simon Newcomb
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic nord-americà.
Fou calculador del Nautical Almanac Office 1857-77 i superintendent d’aquesta mateixa publicació fins el 1897 Simultàniament, ocupà el mateix càrrec a l' American Ephemeris , fou professor d’astronomia a la Universitat John Hopkins de Baltimore i des del 1874 fou editor de l' American Journal of Mathematics Es dedicà molt especialment a l’astronomia de posició, i els seus estudis dels moviments dels quatre primers planetes del sistema solar constituïren un model per a tots els treballs posteriors Estudià el moviment del periheli de Mercuri i en fixà el valor
hidrocarbur benzènic
Química
Hidrocarbur estructuralment derivat del benzè per substitució d’un hidrogen o d’uns quants per grups hidrocarbonats.
Els hidrocarburs benzènics mantenen l’estabilitat especial que comporta l’anell benzènic sèrie aromàtica L’hidrocarbur benzènic, llevat del cas en què posseeix un nom trivial toluè, xilè, mesitilè, estirè, cumè i cimè, és anomenat, segons el grup hidrocarbonat, com un derivat alquil, alquenil, alquinil, o arilbenzè La posició dels grups substituents, quan n'hi ha més d’un, és precisada per xifres, i hom pot emprar, quan els substituents són només dos, els prefixos o- orto , m- meta i p- para en lloc d’1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament
camp accentual
Fonètica i fonologia
Conjunt de posicions estructurals dins cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic
brotxadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el brotxatge, que es caracteritza per una velocitat de tall reduïda i en la qual l’eina, anomenada brotxa, és dotada, mitjançant un mecanisme de cremallera o per accionament hidràulic, d’un moviment longitudinal.
Segons la posició de l’eina, les brotxadores poden ésser horitzontals o verticals les primeres tenen un camp d’aplicacions més ampli, i les segones tenen un rendiment més elevat i permeten de posar i treure la brotxa automàticament Poden efectuar, tant les verticals com les horitzontals, un brotxat exterior o interior, però les destinades al brotxat exterior han d’anar proveïdes d’un dispositiu que subjecti la peça que hom treballa Solen treballar a tracció, però també poden fer-ho a compressió, en el qual cas solen ésser verticals
auxocrom
Química
Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor
.
Els principals auxocroms que exerceixen efectes tant batocròmics com hipsocròmics, en ordre d’efectivitat decreixen són —NRR’, —NHR, —NH 2 , —OH, halògen, —OCH 3 També són observats efectes auxocrònics de menys efectivitat en els grups alquil Els auxocroms contribueixen a les estructures de ressonància ja presents en el cromogen i en creen de noves influeixen en el matís del color segons llur natura, llur nombre i llur posició en la molècula cromògena permeten la formació de sals dèbils i fàcilment solubles, comuniquen a la substància propietats tintòries i la converteixen de…