Resultats de la cerca

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué 1403 les baronies de Vilamarxant i Castellnou El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília participà en la lluita contra els sards victòria de Sanluri i assalt a Oristà Durant l’interregne 1410-12 s’oposà a la candidatura de Ferran d’Antequera i féu…

Filla gran de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana del comte Jaume II Empresonat el seu germà el 1413, i segons testament del seu pare, passà a ser comtessa d'Urgell, raó per la qual fou jutjada pel rei Ferran I i, declarada culpable com el seu germà, li foren confiscats tots els béns Juntament amb la seva mare, la seva germana Cecília i la seva cunyada Isabel esposa de Jaume i les seves filles, es reclogué al monestir de Sixena, l'abadessa del qual era la seva germana Isabel L'any 1416, Elionor i Cecília foren…

Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A la mort d’aquest 1442…

A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el qual, després…

Aquesta església és la parroquial del terme L’actual temple és de construcció moderna, neogòtica, amb una nau central i dues laterals El campanar és una torre vuitavada d’aspecte medieval La primera referència de Santa Maria de la Bisbal és de l’any 1240, en què es documenta un tal Berenguer, prevere, com a clericus de Episcopale A la tributació de la dècima papal de l’any 1279, la parròquia de la Bisbal satisfé un cànon de 57 sous, inferior al d’Albinyana 61 sous i al de Sant Jaume dels Domenys 80 sous, però superior al del Montmell 35 sous La primera visita…

La caseria del Canar, avui abandonada, és situada al migdia de Gavasa, entre els termes tradicionals de Peralta, el Campell i Sant Esteve de Llitera Tradicionalment el lloc va pertànyer a la baronia de Peralta, bé que possiblement es tracta del mateix Alcanar que Guillem Hug de Tolosa, un mercader establert a Lleida, deixà en bona part a l’orde del Temple l’any 1230 Com s’ha dit, la canònica de Solsona va rebre diversos alous al terme de Gavasa, en un dels quals degué fundar aquesta església Així, l’inventari de béns de Santa Maria de Solsona del final del segle XIII consigna l’…

El poble de Gotarta és situat a l’interfluvi entre els barrancs de Raons i de la Font-vella En l’inventari d’esglésies de la darreria del segle XII pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de Lavaix, s’esmenta l’església de Sant Miquel de Gotarta, segurament la predecessora de l’actual església parroquial, dedicada a santa Cecília, petit edifici exempt amb campanar de torre D’antuvi, la història de Gotarta estigué relacionada amb la baronia d’Erill i més tard amb la senyoria del monestir de Lavaix Els fogatjaments i capbreus consignen la successió d’ambdós dominis, és a…

Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa Maria de la Seu d…

Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el…

Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de…