El poble de Gotarta és situat a l’interfluvi entre els barrancs de Raons i de la Font-vella. En l’inventari d’esglésies de la darreria del segle XII pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de Lavaix, s’esmenta l’església de Sant Miquel de Gotarta, segurament la predecessora de l’actual església parroquial, dedicada a santa Cecília, petit edifici exempt amb campanar de torre. D’antuvi, la història de Gotarta estigué relacionada amb la baronia d’Erill i més tard amb la senyoria del monestir de Lavaix. Els fogatjaments i capbreus consignen la successió d’ambdós dominis, és a dir, el dels barons d’Erill i el del monestir de Santa Maria de Lavaix. El capbreu llevador del 1393 recull que els habitants de Gotarta feien prestació d’host i cavalcada als Erill. Al segle XVII el poble de Gotarta ja era del domini de l’abat de Lavaix i consta que el 1769 aportava amb els drets parroquials a les rendes de l’abadiat 160 lliures.