Resultats de la cerca

Començà els seus estudis musicals de forma autodidàctica Més tard s’inscriví a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on es diplomà l’any 1962 Del 1958 al 1963 estudià amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i a Santiago de Compostella Debutà a la ciutat de Spoleto i obtingué un primer premi al Concurs Internacional de Guitarra de l’ORTF El 1964 fou assistent d’Andrés Segovia als cursos d’estiu de Berkeley Feu nombroses gires de concert per Europa i els Estats Units, país on debutà l’any 1966 Collaborà sovint amb artistes com Victòria dels Àngels i Jean Pierre…

Fou alumne del Conservatori de Besançon i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb André Navarra, Joseph Calvet i Jean Hubeau Del 1977 al 1990 fou violoncel solista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França, i posteriorment també de l’Orquestra de París, dirigida per Daniel Barenboim El 1990 fou contractat com a violoncel solista de l’Orquestra Nacional de Bordeus És professor del conservatori d’aquesta ciutat A més de les seves actuacions com a solista, és un intèrpret habitual de música de cambra al costat de Roland Daugareil i Tasso Adamopoulos, amb els…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…

Fou fundat el 2004, sota la presidència de Ricardo José Luis Pérez Un any després formà un equip de competició de bicicleta tot terreny, que reuní un grup de pilots de primer nivell, tant en l’especialitat de camp a través com de descens Ha guanyat nombrosos Campionats i Copes d’Europa d’ambdues especialitats, ha aconseguit diversos podis en proves de la Copa del Món de camp a través i, el 2008, es proclamà campió mundial d’aquesta especialitat La campiona del món Margarita Fullana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud en foren les figures més destacades, juntament amb…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la FCA, la…

Estudià al Conservatori de Brusselles i debutà a tretze anys a Ostende Bèlgica Durant el període comprès entre els anys 1912 i 1914 treballà a París, al taller del constructor d’orgues Cavaillé-Coll, i després ho feu a Nova York, amb Wannamakers Treballà també com a pianista de vetllades festives en diferents creuers de luxe El 1923 descobrí la música de ragtime i s’hi especialitzà De nou a París, entrà en contacte amb el pianista Jean Wiener, amb qui estigué associat durant més de quinze anys Fou un dels pioners del jazz a Bèlgica, i realitzà més de 2 000 actuacions, entre les…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

Format al Conservatori de París, fou solista dels Concerts Lamoureux i, el 1968, ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París Ben aviat la seva carrera es dirigí cap a la música contemporània Ha collaborat amb nombroses formacions dedicades a aquest repertori, com ara Domaine Musical, dirigit per Pier re Boulez, Musique Vivante, Ars Nova i l’Ensemble Instrumental Amb les pianistes Katia i Marielle Labèque i el percussionista Jean-Pierre Drouet fundà el grup Puissance Quatre, que feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics Amb ells ha enregistrat la Sonata per…

El president, Faure Gnassingbé, va ser reelegit per a un tercer mandat en obtenir el 59% dels vots en les eleccions del 25 d'abril Jean-Pierre Fabre, al capdavant de la coalició Combat per l'Alternança Política 2015, va aconseguir el 35% dels vots Fabre va rebutjar el boicot impulsat per l'opositor Comitè d'Acció per la Renovació CAR, que argumentava que el president Gnassingbé no garantia la pluralitat electoral Un mes i mig després de la consulta, el president va designar primer ministre Sélom Klassou, amb l'encàrrec de negociar amb els sindicats, que havien convocat diverses…

El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de…