Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Bages
Història
Antic pagus del comtat d’Osona, origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.
la Colònia Manuela
Nucli
Nucli del municipi de Cardona (Bages) situat al costat de la Coromina i als peus de la carretera de Manresa..
Teresa Mir i March
Literatura catalana
Escriptora.
Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'Empúries, i…
Xarxa de Museus d’Art de Catalunya
Museu
Museologia
Conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i diversos museus el 16 d’octubre de 2014 que regula la cooperació estable dels museus d’art de Catalunya.
Posa en pràctica les directrius establertes al Pla de Museus de Catalunya 2007, segons el qual els museus catalans s’agrupen en quatre grups temàtics o “constellacions” història de l’art, història, contemporaneïtat i ciències naturals Els objectius de la Xarxa són la millora en la documentació, el coneixement i l’accessibilitat de les colleccions dels museus membres, i el desplegament de programes de treball conjunts des de les particularitats de cadascun El Museu Nacional d’Art de Catalunya en constitueix el centre integrador i articulador En el moment de la seva creació, la Xarxa incloïa,…
torcedor de seda
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia per ofici el de tòrcer la seda.
El gremi de torcedors s’havia originat en el procés de diversificació dels diferents gremis seders com una tècnica auxiliar, però molt necessària, i alhora independent dels teixidors de seda i d’altres menestrals Posat sota l’advocació de sant Erasme el 1601, rebé noves ordinacions el 1682 A Barcelona la corporació es creà el 1619, quan s’iniciava un moment de crisi tèxtil, i obtingué noves ordinacions el 1669 i el 1680 El 1732 el gremi de València assolí la superior dignitat de collegi i unes ordinacions que foren ràpidament adoptades per Barcelona el 1736 Al Principat de Catalunya hi havia…
perxer | perxera
Història
Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter; a diferència dels passamaners treballava amb teler.
La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’expansió del s…
clavetaire
Història
Menestral que feia claus.
L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre…
Nicolau Peres
Literatura
Política
Cristianisme
Escriptor polític.
Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…
,
Pierrot Bidon
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de l’artista de circ francès Pierric Pillot.
El 1974 creà el Cirque Bidon i deu anys més tard el Cirque Archaos, en els quals donà mostres de gran imaginació amb les seves propostes de renovació del circ tradicional, entre les quals cal citar la substitució dels números amb animals per uns altres amb vehicles a motor Posteriorment, creà altres iniciatives circenses a diversos llocs del món Circus of Horrors de Harry Cotle & Dr Haze Gran Bretanya 1995, Circo da Madrugada al Brasil 1996, el Centre National des Acrobates de Guinée, a Conakry 1998, i Caiu do Ceu 2000, al Brasil El 2001 retornà a França i s’installà a Marsella i…
Esteve
Cristianisme
Diaca i protomàrtir cristià.
Víctima de l’enveja dels jueus hellenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica Són freqüents les escenes de la seva vida ordenació Fra Angelico, Musei Vaticani, discussió amb els rabins Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa, lapidació pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona Francesc Tremulles, capella de…