Resultats de la cerca
Es mostren 4703 resultats
horta de Gandia
Plana regada a la zona del sector costaner de la Safor, des del Mondúber fins a la serra de la Safor.
S'estén pels termes de Gandia, Benirredrà, el Real de Gandia, Almoines, Beniarjó, Potries, la Font d’En Carrós, Rafelcofer, Bellreguard, Daimús, l’Alquerieta de Guardamar, Miramar, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar i Oliva És regada per l’aigua dels rius d’Alcoi i de Vernissa afluent d’aquell per l’esquerra a través de la séquia reial d'Alcoi amb les séquies comunes de Gandia i d’Oliva i amb la de Rebollet, que en deriven i les séquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa amb les de Martorell i de Pelleries, que en deriven
Acaba el MWC 2016
Acaba el Mobile World Congress MWC, celebrat a Barcelona des del dia 21 Els visitants han estat uns 101000, el 6% més que l’any anterior De les novetats sobresurten l’últim model del Samsung Galaxy, l’S7, i la seva versió de pantalla arrodonida, l’S7 Edge, el G5, de LG, el primer telèfon modular, que permet l’intercanvi de peces, i el MateBook, de Huawei, un híbrid entre tauleta i portàtil Marc Zuckerberg, el creador i president de Facebook, hi imparteix novament conferències Malgrat la vaga de metro, el conseller delegat del MWC anuncia que l’any que ve el MWC tornarà a celebrar…
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de direcció i…
Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus…
Partit dels Treballadors del Kurdistan
Partit kurd.
De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca Al maig del 2025, i en el marc del dotzè congrés del partit, anuncià la dissolució del partit i que es posava fi a la…
centre d’atenció a la infància
Dret civil català
Institució pública o privada en la qual són acollits els menors desemparats que estan necessitats de protecció i educació efectiva.
La seva existència és regulada a partir de la llei catalana sobre mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció 1991 Hom hi aplica la mesura de protecció d’acolliment simple en institució Són centres de règim obert, i el projecte educatiu ha d’estar elaborat d’acord amb el projecte marc aprovat per la Direcció General d’Atenció a la Infància Hom els classifica en dos tipus centres d’acolliment , de caràcter provisional, i centres residencials d’acció educativa , per als menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució D’aquests, als…
Manel Garcia i Grau
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre…
,
Didier Ratsiraka

Didier Ratsiraka
Política
Polític malgaix.
Estudià la carrera militar a França Fou ministre d’Afers Estrangers en el govern de Gabriel Ramantsoa 1972-75, i l’any següent liderà un cop d’estat que implantà un règim socialista Al capdavant del partit únic Avant-garde de la Révolution Malgache AREMA, implantà un règim autocràtic fins que, pressionat a establir un sistema pluralista, fou derrotat en les eleccions del 1993 Tanmateix, retornà al poder en les eleccions del 1997 La disputa sobre el resultat dels comicis amb el líder de l’oposició Marc Ravalomanona el 2001 provocà una revolta popular contra Ratsiraka, que el 2002…
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’…
Pla d’Espais d’Interès Natural

Pla d’Espais d’Interès Nacional
Generalitat de Catalunya
Pla territorial sectorial aprovat el 1992 pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.
Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN augmentà dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació ZEC i de zones d’especial protecció per a les aus ZEPA corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80000 ha d’espai marí El departament de medi ambient és el rresponsable de la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la…